InstructorROGER FORTEA
TipusCurs presencial
Data20 Nov, 2019 - 18 Des, 2019
HorariDimecres, de 19.00h a 21.00h
LlocEscola Bloom
Preu145€
Inscriu-te araReserva ara

L’antic Egipte ha estat per a Occident durant més de dos mil anys el paradigma del paisatge enrunat i del misteri insondable. Sobre aquest topos amorf fet de bocins i farcit de signes inintel·ligibles, l’spiritus phantasticus occidental ha bastit un imaginari desbordant que ha mantingut una relació ambigua sobre el seu objecte. Aquest curs vol ser un recorregut per tots aquests egiptes imaginats. Resseguir el traç fantasmal que la imaginació febril ha anat construint sobre el buit d’un desig sense objecte –d’un objecte definitivament perdut o que potser no ha existit mai-; el rastre melancòlic d’un amor fantasmagòric per l’Aigyptos somniat.

Així, l’objectiu del curs vol ser la reflexió sobre la construcció imaginària de l’altre. Veure quin és el diàleg que Occident ha anat bastint sobre una tradició esqueixada: des de la interpretatio graeca dels primers cronistes del país del Nil, fins a l’especulació fantàstico-esotèrica del fenomen d’Stargate. I dins d’aquesta crònica mil·lenària incloure-hi també el naixement de l’egiptologia com a ciència positiva; si el desxiframent de l’antiga escriptura egípcia ha permès sentir la veu de l’antiguitat remota per primera vegada com qui diu després de dos mil anys, quina és la comprensió que en fem? On queda aleshores la llarga tradició de l’Egipte imaginat? O és que potser l’egiptologia, per molt positiva que es vulgui, continua construint castells imaginaris sobre un objecte que, per molt que es deixi llegir, continua essent incomprensible?

Programa

1.Presentació: La mirada melancòlica sobre Egipte: dos mil anys d’egiptomania.

  • Lectura i anàlisi del conte demòtic Setne Khaemwaset i el Llibre de Thoth.
  • Sobre l’escriptura jeroglífica: fonaments lingüístics i filosòfics de les medu netjer (les paraules divines).
  • La màgia, l’escriptura i la reialesa com els vincles que uneixen el diví i el profà.
  • Altres textos relacionats: el Llibre de la Vaca Celeste, el Mite de l’Ull del Sol i la Cosmogonia memfita.

2. Sobre un doble signe contradictori: la visió grega i la judeo-cristiana.

  • Lectura i anàlisi del Philopseudeis de Llucià de Samòsata.
  • Egipte com a bressol de la civilització i com a terra del despotisme i les males arts.
  • Altres textos relacionats: les cròniques d’Heròdot, Hecateu d’Abdera, Diòdor de Sicília i Estrabó; Plató i el naixement egipci de l’escriptura: el pharmakon de El Fedre; el Corpus hermeticum i la mirada neoplatònica; De Iside et Osiride de Plutarc, Pseudo-Calístenes i el naixement d’Alexandre, Les Etiòpiques d’Heliodor; l’Èxode i La història de Josep de la Bíblia.

3. Del cristianisme i l’islam al paganisme renaixentista.

  • Lectura i anàlisi dels Apotegmes dels Pares del desert i El somni de Polífil de Francesco Colonna.
  • Pervivències del llegat faraònic: la memòria dels coptes i els invasors àrabs.
  • El redescobriment europeu d’Egipte: l’escola neoplatònica de Florència.
  • Altres textos relacionats: el Physiologus alexandrí; les cròniques d’Al-Massudí; les guies per a saquejadors de tombes; la Hieroglyphica d’Horapolo; l’Oedipus Aegyptiacus d’Athanasius Kircher.

4. Els misteris egipcis a la llum de la Il·lustració i el Romanticisme.

  • Lectura i anàlisi de La imatge velada de Sais, de Schiller.
  • Panteisme, francmaçoneria i el Hen kai Pan.
  • Altres textos relacionats: La flauta màgica, de Mozart; Els deixebles de Sais, de Novalis; Antoni i Cleòpatra, de Shakespeare.

5. Del conte gòtic al terror còsmic.

  • Lectura i anàlisi de L’anell de Thoth de Conan Doyle i Descens a Egipte, d’Algernon Blackwood.
  • El segle XIX: del naixement de l’Egiptologia a l’època daurada de la literatura fantàstica egiptòfila.
  • De la maledicció de Tutankhamon al conte materialista de terror (Algernon Blackwood i H.P. Lovecraft) i la literatura pulp (Robert Bloch, Clark Ashton Smith…).
  • Altres textos relacionats: les cròniques de viatgers i aventurers (Richard Burton, Jean Potocki, Gustave Flaubert, Gerard de Nerval, Eça de Queirós, Eduard Toda…); La novel·la de la mòmia i Nostàlgies d’obeliscs, de Théophile Gautier, La joia de les set estrelles, de Bram Stoker, Smith i els faraons, de H.R. Haggard; La sacerdotessa d’Amon-Re. Un estudi en coincidències, d’Ada Goodrich-Freer.

6. Egipte com a icona popular: modernitat i postmodernitat d’un mite.

  • Lectura i anàlisi de Mumbo Jumbo, d’Ishmael Reed.
  • L’enfocament calidoscòpic: de Mika Waltari, Thomas Mann, Norman Mailer, William Burroughs, Ismaíl Kadaré, o William Golding, al fenòmen Stargate.
  • Egiptomania a Ibèria: Apel·les Mestres, Eduard Toda, Vicente Risco, Salvador Espriu, Terenci Moix, Rafael Llopis, Tomàs Rúfol i Josep Maria Argemí.

Bibliografia

  • BLACKWOOD, A. 2006. Culto secreto y otros relatos. Madrid: Alianza.
  • COLONNA, F. 2017. Sueño de Polífilo. Barcelona: Acantilado.
  • CHAVEAU, M. ; AGUT-LABORDÈRE, D. 2017. Héros, magiciens et sages oubliés de l’Égypte ancienne. París: Les Belles Lettres.
  • CONAN DOYLE, A. 1987. La mòmia. Barcelona: Laertes.
  • GARCÍA GUAL, C. (editor i traductor) 2017. Relatos fantásticos. Madrid: Alianza.
  • LICHTEIM, M. 1973. Ancient Egyptian Literature: The Late Period. Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press.
  • NAVARRO GONZÁLEZ, J.L. (editor i traductor) 1993. Obras, vol. II. Madrid: Biblioteca Clásica Gredos.
  • REED, I. 2016. Mumbo Jumbo. Barcelona: La Fuga.
  • SCHILLER, F. 1998. Lírica del pensamiento. Madrid: Hiperión.
  • VINSON, S. 2017. The Craft of a Good Scribe. Leiden-Boston: Brill.
  • VIVES, J. (editor i traductor) 2001. Apotegmes dels Pares del desert. Barcelona: Biblioteca Clàssics del Cristianisme.