TipusCurs virtual
Data16 juny, 2021 - 23 juny, 2021
HorariDimecres 16 i 23 de juny
de 17.00 a 21.00 (8h en dues sessions)
Preu95€
Inscriu-te araReserva ara

DESCRIPCIÓ

La dimensió temporal és una de les més complexes i riques de qualsevol obra narrativa. La seqüencialitat i unitat(s) en la qual percebem el temps es converteixen en la matèria base per configurar el joc que tot relat i tota història, en el seu acte narratiu, suposa. Categories conceptuals com passat, present i futur s’experimenten de manera diferent i (no sempre) òbvia en la narració, així com la pròpia substància i experiència del temps es distorsiona de tal manera que, en última instància, tot esdevé en el moment d’escriptura, en el moment de lectura: tot passa ara.

En aquest seminari intensiu introduïrem i treballarem com es pensa i es representa el temps en la literatura, i els efectes que aquesta representació generen en l’experiència lectora a partir del seu estudi teòric, i la seva aplicació pràctica en exercicis de lectura i d’escriptura.

PROGRAMA

1. Introducció a la literarietat i a l’obra literària.
2. El concepte de temps: què és i com el mesurem. Del cronos i kairós grecs fins al temps lingüístic i el no temps, l’acronia o ucronia.
3. L’organització temporal: més enllà de l’ordo naturalis/ordo artificialis, del mite i la faula a l’argument i la intriga, el(s) concepte(s) de història(-)i(-) trama i l’ordre. Anacronies genettianes: analepsi i prolepsi internes, externes i mixtes.
4. La durada temporal i el ritme en narrativa, des de Genette fins a Onimus: isocronies, anisocronies, narració oberta, lineal, íntima, múltiple i de penetració. L’acceleració, la desacceleració i la pausa narratives. L’elipsi.
5. La freqüència temporal: el temps en iteració, repetició o singulació.
6. El concepte de cronotop de Bakhtín com a marc.

BIBLIOGRAFIA

ARISTÒTIL (2011). Poètica. Magna Moralia. Gredos, Madrid.
ABELLAN, J. et al (1997). Introducció a la teoria de la literatura. Angle, Manresa.
ÁLAMO, F. (2002). El tiempo en la novela. Universidad de Almería, Almeria. ANDERSON, E. (1979). Teoría y técnica del cuento. Marymar, Buenos Aires.
AUERBACH, E. (1988). Mimesis. F. C. E., Mèxic.
AYALA, F. (1970). Reflexiones sobre la estructura narrativa. Taurus, Madrid.
BAJTÍN, M. (1989). Teoría y estética de la novela. Taurus, Madrid.
BAL, M. (2001). Teoría de la narrativa. Cátedra, Madrid.
BROOKS, P. (1984). Reading for the Plot. Knopf, Nova York.
CABO ASEGUINOLAZA, F. et DO CEBREIRO RÁBADE, M. (2006). Manual de Teoría de la Literatura. Castalia, Madrid.
CABRÉ, J. (2001). Llegia però no movia els llavis (notes sobre la lectura literària). [Discurs
llegit en la sessió inaugrual del curs 2001-2002]. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
DELGADO, F. (1973). Técnicas del relato y modos de novelar. Universidad de Sevilla, Sevilla. FORSTER, E. M. (1983). Aspectos de la novela. Debate, Madrid.
GARCÍA LANDA, J. A. (1998). Acción, relato, discurso. Estructura de la ficción narrativa. Ediciones de la Universidad de Salamanca, Salamanca.
GARRIDO DOMÍNGUEZ, A. (1996). El texto narrativo. Síntesis, Madrid.
GENETTE, G. (1998). Nuevo discurso del relato. Cátedra, Madrid.
—————— (1989). Figuras III. Lumen, Barcelona.
GULLÓN, R. (1983). La novela como acto imaginativo. Taurus, Madrid.
HAMON, P. (1981). Introduction á l’analyse du descriptif. Hachette, París.
JAKOBSON, R. (1985). Lingüística y poética. Cátedra, Madrid.
LLOVET, J. et al (2005). Teoría de la literatura y literatura comparada. Ariel, Barcelona. LUKÁCS, G. (1960). Teoría de la novela. Siglo XXI, Mèxic.
MARTÍNEZ BONATI, F. (1983). La estructura de la obra literaria. Ariel, Barcelona.
MCKEE, R. (2002). El guión: sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones. Alba, Barcelona.
POGGIOLI, R. (1964). Teoría del arte de vanguardia. Revista de Occidente, Madrid.
POZUELO YVANCOS, J. M. (1988). Teoría del lenguaje literario. Cátedra, Madrid.
PRADA O., R et al (1989). La narratología hoy. Editorial Arte y Literatura, Ciudad de la Habana.
PROPP, V. (1977). Morfología del cuento. Fundamentos, Madrid.
RICŒUR, P. (2004). Tiempo y narración I. Configuración del tiempo en el relato histórico. Siglo XXI, Mèxic.
————— (2008). Tiempo y narración II. Configuración del tiempo en el relato de ficción. Siglo XXI, Mèxic.
————— (2009). Tiempo y narración III. El tiempo narrado. Siglo XXI, Mèxic.
SAUSSURE, F. de (1974). Curso de lingüística general. Losada, Madrid.
SEGRE, C. (1976). Las estructuras y el tiempo. Planeta, Barcelona.
——————(1985). Principios de análisis del texto literario. Crítica, Barcelona.
SPANG, K. (2009). El arte de la literatura. Otra teoría de la literatura. Eunsa, Pamplona.
SULLÀ, E. (ed.) (1996). Teoría de la novela. Antologia de textos del siglo XX. Crítica, Barcelona.
ATE, A. (1941). Reason in Madness, Critical Essays. G. P. Putnam’s Sons, Nova York.

TODOROV, T. (1982). Análisis estructural del relato. Ediciones Barcelona, Barcelona.
——————(1990). Teoría poética y estética. Visor, Madrid.
VALLES CALATRAVA, J. R. (dir.) (2002). Diccionario de teoría de la narrativa. Alhulia, Granada.
VILLANUEVA, D. (1977). Estructura y tiempo reducido en la novela. Bello, València.
——————(coor.) (1994). Curso de teoría de la literatura. Taurus, Madrid.
VIÑAS, D. (2007). Historia de la crítica literaria. Ariel, Barcelona.
WHITE, H. (1992). El contenido de la forma. Narrativa, discurso y representación histórica. Paidós, Barcelona.