TipusCurs virtual
Data7 jul., 2021 - 14 jul., 2021
HorariDimecres, de 17.00 a 21.00
(8 hores en 2 sessions)
Preu95€
Inscriu-te araReserva ara

Tota acció té lloc en un lloc: en un espai. Una de les primeres impressions lectores és la màgia de poder-se traslladar a qualsevol lloc a través d’una obra literària. Trepitjar la lluna, Mart, els dormitoris de Hogwarts o la Terra Mitjana pot fer-se’ns tan reals com l’aquí. Un espai evocat pel llenguatge que no té límits de pressupost (a diferència del cinema o del teatre) i que es relaciona de manera directa amb el principal element de la narrativa: l’acció.

Però des de la imaginació i el pensament, en la narrativa l’espai pren i és forma de conceptes i emocions que trascendeixen el simple escenari, així en aquest seminari intensiu introduïrem i veurem com es (re)produeix l’espai en la literatura i des d’aquesta, tant en la lectura crítica com en l’escriptura.

PROGRAMA

  1. Introducció a la literarietat i a l’obra literària.
  2. El concepte d’espai: què és l’espai i com ens hi relacionem? Els no espais Augé i els no espais.
  3. L’espai de la història i l’espai de la trama. La configuració espacial com a escena d’acció. El funcionament narratiu de l’espai: lloc, ambient i significació.
  4. La descripció, una manera de mirar: què és i què suposa en l’espai narratiu.
  5. Sense límit de pressupost, el preu de l’espai és el temps: simultaneïtat per seqüencialitat. La forma espacial de Frank i la juxtaposició: la percepció conjunta del text com a espai.
  6. Cinèsica i proxèmica, el personatge com a espai. L’àncora de Hamon de la literatura; el Realisme com a cosisme, i la versemblança.
  7. El concepte de cronotop de Bakhtín com a marc.
  8. La pròpia obra material, el blanc de la pàgina i el negre de la tinta, com a espai. Girem pàgina i…

BIBLIOGRAFIA

ARISTÒTIL (2011). Poètica. Magna Moralia. Gredos, Madrid.
AUGÉ, M. (1993). Los “No lugares”, espacios del anonimato. Una antropología de la sobremodernidad. Gedisa, Barcelona.
ABELLAN, J. et al (1997). Introducció a la teoria de la literatura. Angle, Manresa.
ANDERSON, E. (1979). Teoría y técnica del cuento. Marymar, Buenos Aires.
AUERBACH, E. (1988). Mimesis. F. C. E., Mèxic.
AYALA, F. (1970). Reflexiones sobre la estructura narrativa. Taurus, Madrid.
BACHELARD, G. (1986). La poética del espacio. F. C. E., Mèxic.
BAJTÍN, M. (1989). Teoría y estética de la novela. Taurus, Madrid.
BAL, M. (2001). Teoría de la narrativa. Cátedra, Madrid.
BROOKS, P. (1984). Reading for the Plot. Knopf, Nova York.
CABO ASEGUINOLAZA, F. et DO CEBREIRO RÁBADE, M. (2006). Manual de Teoría de la Literatura. Castalia, Madrid.
CABRÉ, J. (2001). Llegia però no movia els llavis (notes sobre la lectura literària). [Discurs llegit en la sessió inagurual del curs 2001-2002]. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
DELGADO, F. (1973). Técnicas del relato y modos de novelar. Universidad de Sevilla, Sevilla.
FORSTER, E. M. (1983). Aspectos de la novela. Debate, Madrid.
FRANK, J. (1963). The Widening Gyre: Crisis and Mastery in Modern Literature. Indiana University Press, Bloomington.
GARCÍA LANDA, J. A. (1998). Acción, relato, discurso. Estructura de la ficción narrativa. Ediciones de la Universidad de Salamanca, Salamanca.
GARRIDO DOMÍNGUEZ, A. (1996). El texto narrativo. Síntesis, Madrid.
GENETTE, G. (1998). Nuevo discurso del relato. Cátedra, Madrid.
—————— (1989). Figuras III. Lumen, Barcelona.
GULLÓN, R. (1983). La novela como acto imaginativo. Taurus, Madrid.
HAMON, P. (1981). Introduction à l’analyse du descriptif. Hachette, París.
JAKOBSON, R. (1985). Lingüística y poética. Cátedra, Madrid.
LLOVET, J. et al (2005). Teoría de la literatura y literatura comparada. Ariel, Barcelona.
LUKÁCS, G. (1960). Teoría de la novela. Siglo XXI, Mèxic.
MARTÍNEZ BONATI, F. (1983). La estructura de la obra literaria. Ariel, Barcelona.
MCKEE, R. (2002). El guión: sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones. Alba, Barcelona.
POGGIOLI, R. (1964). Teoría del arte de vanguardia. Revista de Occidente, Madrid.
POZUELO YVANCOS, J. M. (1988). Teoría del lenguaje literario. Cátedra, Madrid.
PRADA O., R et al (1989). La narratología hoy. Editorial Arte y Literatura, Ciudad de la Habana.
PROPP, V. (1977). Morfología del cuento. Fundamentos, Madrid.
SAUSSURE, F. de (1974). Curso de lingüística general. Losada, Madrid.
SEGRE, C. (1976). Las estructuras y el tiempo. Planeta, Barcelona.
——————(1985). Principios de análisis del texto literario. Crítica, Barcelona.
SPANG, K. (2009). El arte de la literatura. Otra teoría de la literatura. Eunsa, Pamplona.
SULLÀ, E. (ed.) (1996). Teoría de la novela. Antologia de textos del siglo XX. Crítica, Barcelona.
TATE, A. (1941). Reason in Madness, Critical Essays. G. P. Putnam’s Sons, Nova York.
TODOROV, T. (1982). Análisis estructural del relato. Ediciones Barcelona, Barcelona.
——————(1990). Teoría poética y estética. Visor, Madrid.
VALLES CALATRAVA, J. R. (1999). El espacio en la novela. Organización y funcionamiento del espacio narrativo en «La ciudad de los prodigios» de Eduardo Mendoza. Grupo de Investigación de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, Almería.
——————(dir.) (2002). Diccionario de teoría de la narrativa. Alhulia, Granada.
VILLANUEVA, D. (coor.) (1994). Curso de teoría de la literatura. Taurus, Madrid.
VIÑAS, D. (2007). Historia de la crítica literaria. Ariel, Barcelona.
WHITE, H. (1992). El contenido de la forma. Narrativa, discurso y representación histórica. Paidós, Barcelona.
ZORAN, G. (1984). «Towards a Theory of Space in Narrative» a Poetics Today, 5, pp. 309- 335.