Contestar Stoker, refer Conan Doyle, esmenar Shakespeare, ressuscitar Shelley o buscar-li les pessigolles a Homer. El cinema ha recollit, adaptat, fagocitat i regurgitat tota la galeria de clàssics de la literatura occidental, fins al punt de fixar-los en l’imaginari social més enllà de les pàgines d’on van néixer. Aquest seminari es capbussarà en set personatges literaris fonamentals per entendre com han evolucionat en el seu traspàs a la gran pantalla, des d’una perspectiva històrica, narrativa i simbòlica. Perquè el cinema ens ha demostrat que hi ha personatges immortals, però no inamovibles.
Programa
1-Dràcula, el seductor fotofòbic: Reformulacions i afegits al clàssic de Bram Stoker, del Nosferatu de Murnau al vampir de Steven Moffat i de Pere Portabella als videojocs de “Castlevania”.
2-Ulisses, d’Ítaca a Texas: Viatges i retorns cinematogràfics, de Méliès a Wim Wenders i de Kirk Douglas a Bob Esponja.
3-Alícia, a través de l’objectiu: Meravelles i terrors del clàssic de Lewis Carroll, de Disney al Destape i de Jan Svankmajer a la ciència-ficció japonesa.
4-Frankenstein, el Prometeu postmodern: Angoixes i desitjos de la criatura de Shelley, del cap quadrat zombie de Boris Karloff fins a l’existencialisme de Robert de Niro, i del cartró-pedra de la Hammer a la visceralitat de Paul Morrissey.
5-La Ventafocs, la festa comença a les 12: Somnis i anhels de les classes populars, des de la boda amb el sonso del príncep blau a l’empoderament feminista, i de Sofia Loren a Jerry Lewis.
6-Enric V, pocs però feliços: Aprenentatges i batalles d’un dels reis més shakespearians, del ghosting a Falstaff a la rimbombància patriotera de Laurence Olivier, i d’un sex-symbol dels 90 a un altre del 2022.
7-Sherlock Holmes, filmografia gens elemental: Deduccions, fílies i fòbies del millor detectiu del món, de la flema de William Gillette a la conya de Michael Caine, i de la pipa d’escuma de mar al Champix.
Visionats
Es veuran i analitzaran fragments de ‘Nosferatu’ (F.W. Murnau, 1922), ‘Vampir-Cuadecuc’ (Pere Portabella, 1971), ‘Drácula’ (Steven Moffat i Mark Gatiss, 2020); ‘Ulises’ (Mario Camerini, 1954), ‘Paris Texas’ (Wim Wenders, 1984); ‘Alicia’ (Jan Svankmajer, 1988), ‘Alice in Bordeland’ (Shinsuke Sato, 2020); ‘Frankenstein’ (James Whale, 1931), ‘Flesh for Frankenstein’ (Paul Morrissey, 1973); ‘La ventafocs’ (Clyde Geronimi, Hamilton Luske, Wilfred Jackson, 1950), ‘Siempre hay una mujer’ (Francesco Rosi, 1967); ‘Enric V’ (Laurence Olivier, 1944), ‘Mi Idaho privado’ (Gus Van Sant, 1991); ‘Sherlock Holmes’ (Arthur Berthelet, 1916), ‘Sherlock Holmes a Washington’ (Roy William Neill, 1943), ‘Sin pistas’ (Thom Eberhardt, 1988), entre d’altres.
Bibliografia bàsica
-Bram Stoker, Dràcula (Grup 62, 2010)
-Homer, L’Odissea (Proa, 2012)
-Lewis Carroll, Alícia al país de les meravelles (La Butxaca, 2009)
-Mary Shelley, Frankenstein (Barcanova, 2015)
-Charles Perrault, La ventafocs (Cruïlla, 2002)
-William Shakespeare, Enric V (Vicens Vives, 2020)
-Arthur Conan Doyle, Les aventures de Sherlock Holmes (Viena, 2017)
