InstructorEster Pino
TipusCurs presencial
Data7 març, 2023 - 16 maig, 2023
HorariDimarts, de 18.30 a 20.30h
(20 hores en 10 sessions)
Preu290€
Inscriu-te araReserva ara

Aquest monogràfic pretén fer una retrospectiva del pensament i l’obra de Roland Barthes (1915-1980) en relació amb els debats del camp intel·lectual francès principalment dels anys seixanta i setanta. Semiòleg, crític i professor, el nom de Barthes és difícilment associable a un corpus o una doctrina compacta; de fet, la seva teoria escapa a qualsevol fixació a la mateixa vegada que es constitueix a través d’una sèrie desplaçaments sense treva. Hi ha hagut múltiples Barthes, successius i concurrents, diferents i concomitants: segons Compagnon, “quan se l’agafa, ja està lluny de nou”. Cadascun dels seus llibres va ser una tesi atenta a les preguntes del seu temps i va suposar un nou naixement de la teoria i, a la vegada, l’anàlisi dels processos del llenguatge amb què el mite naturalitza la nostra cultura (Mitologies, 1957) troba una alternativa en la recerca d’allò intractable de l’imaginari amorós, espai lliure de qualsevol arrogància científica (Fragments d’un discurs amorós, 1977). El muaré, terme que Barthes feia servir per referir-se a la gradació tornassolada d’un text, és un dels trets que converteixen la seva obra en un conjunt d’un continuïtat inclassificable; d’aquí la seva predilecció per l’assaig, forma escollida per l’escriptor-escrivent, “gènere ambigu en què l’escriptura es disputa amb l’anàlisi” (Barthes, Lliçó).

En aquest curs llegirem els principals textos de l’obra de Barthes, des d’El grau zero de l’escriptura (1953), primera publicació de l’autor, fins a La càmera lúcida i algunes de les seves classes al Collège de France, que van aparèixer de manera pòstuma. Analitzarem els conceptes més importants de l’imaginari barthesià (mite, escriptura, plaer, il·legibilitat, punctum) i els llegirem en relació amb la seva pràctica d’escriptura (com en el cas de l’autobiografia Roland Barthes per Roland Barthes). Per acabar, analitzarem les temptatives de buscar altres maneres d’ensenyar en la pràctica docent de Barthes a partir dels seus seminaris.

Programa

  1. El naixement de la teoria: El grau zero de l’escriptura
  2. Una nova crítica cultural: Mitologies
  3. La querella Barthes-Picard i la renovació de la crítica
  4. De l’estructura a la lectura: S/Z
  5. El plaer del text i Maig del 68
  6. Autobiografia i autoficció
  7. Els seminaris a l’École des Hautes Études: Sarrasine, El discurso amoroso
  8. Aprendre i desaprendre: el fantasma de l’ensenyament (Lliçó)
  9. Els cursos al Collège de France: Cómo vivir juntos, Lo Neutro, La Preparación de la novela
  10. La càmera lúcida: fotografia i dol

Bibliografia

 AA.VV., Théorie d’ensemble, Tel Quel, París, 1968.

Asensi, Manuel, Los años salvajes de la teoría, Valencia, Tirant lo Blanch, 2006.

Barthes, Roland, Crítica i veritat, Barcelona, Llibres de Sinera, 1969.

Œuvres complètes (I-V), edició d’Éric Marty, París, Seuil, 2002.

Comment vivre ensemble: simulations romanesques de quelques espaces quotidiens. Notes des cours et de séminaires au Collège de France, 1976-1977, París, Seuil/IMEC, 2002.

Le Neutre: notes de cours au Collège de France, 1977-1978, texto establecido y presentado por Thomas Clerc, París, Seuil/IMEC, 2002.

La préparation du roman I et II. Cours et séminaires au Collège de France (1978-1979 et 1979-1980), París, Seuil/IMEC, 2003.

Le discours amoureux. Séminaire à l’École pratique des hautes études, 1974-1976, suivi de Fragments d’un discours amoureux: inédits, texto establecido y presentado por Claude Coste, París, Seuil, 2007.

Le lexique de l’auteur: séminaire à l’École Pratique des Hautes Études 1973-1974, suivi des fragments inédits du Roland Barthes par Roland Barthes, prefacio de Éric Marty y Anne Herschberg Pierrot, París, Seuil, 2009.

«Sarrasine» de Balzac. Séminaire à l’École pratique des hautes études, 1967-1968, presentación y edición de Claude Coste y Andy Stafford, París, Seuil, 2011.

Roland Barthes: album, inédits, correspondances et varia, edición de Éric Marty, París, Seuil, 2015.

Barthes, Roland, Ullán, José-Miguel, «Entre Salamanca y Valladolid. Ejercicio escolar», El País, 28-1-1979

Bellon, Guillaume, Una parole inquiète: Barthes et Foucault au Collège de France, Grenoble, UGA Éditions, 2012.

Bident, Christophe, R/M, en A. Queiroz, F. de Moraez, N. Velasco e Cruz (eds.), Barthes/Blanchot: um encontro possível?, Letras, Río de Janeiro, 2007, pp. 97-115.

Blanchot, Maurice, Le livre à venir, París, Gallimard, 1959, p. 275-285.

Bourdieu, Pierre, Homo academicus (1984), Buenos Aires, Siglo XXI, 2008.

Coste, Claude, Betîse de Barthes, Grenoble, Klinksieck, 2011.

Culler, Jonathan, Roland Barthes, Oxford University Press, 2002.

Cusset, François, French Theory, Foucault, Derrida, Deleuze et Cie et les mutations de la vie intellectuelle aux États-Unis, París, La Découverte, 2003.

Deleuze, Gilles, «À quoi reconnaît-on le structuralisme?» (1972), L’île déserte et autres textes, París,  Minuit, 2002, p. 238-296.

Derrida, Jacques, «Les morts de Roland Barthes», Poétique, n° 47, 1981, p. 272.

Dosse, François, Histoire du structuralisme, t. I-II, París, La Découverte, 1992.

Foucault, Michel, Les mots et les choses, París, Gallimard, 1966.

Giordano, Alberto (ed.), Roland Barthes: los fantasmas del crítico, Rosario, Nube negra, 2015

Kristeva, Julia, Sémiotiké, 1969.

Lacan, Jacques, Le Séminaire. Le livre XX: Encore (1972-73), París, Seuil, 1975.

Marty, Éric, Roland Barthes, le métier d’écrire, París, Seuil, 2006.

Milner, Jean-Claude, Le Périple structural. Figures et paradigme, Lagrasse, Éditions Verdier, 2002.

Robbe-Grillet, Alain, «Pourquoi j’aime Barthes», Prétexte: Roland Barthes, París, Christian Bourgeois, 2003

Samoyault, Typhaine Roland Barthes, París, Seuil, 2015.

Sartre, Jean-Paul, Qu’est-ce que la littérature (1948), París, Gallimard, Folio, 1985.

Sontag, Susan, «Writing Itself: on Roland Barthes», The New Yorker, 26 de abril de 1982.