El Robinson Crusoe de Defoe no és el primer ni l’últim nàufrag de la literatura. Moltes obres s’han servit del relat de naufragi per donar una visió, de l’individu o el grup, en condicions adverses. Algunes ho han fet des del gènere utòpic més constructiu, o la sàtira més crua, d’altres s’han formulat com un experiment sociològic, o una exploració de la psique humana. En l’aïllament, la normalitat s’interromp, bé perquè s’hi projecta una alternativa política, bé perquè les convencions sotsobren i la sociabilitat fracassa. A aquestes illes literàries s’hi arriba per accident o amb la determinació d’iniciar una vida nova. Una illa deserta, se sap, convida a començar de zero i fundar l’utopia. I, si bé és cert que l’aïllament predisposa a la reflexió, no cal descartar que un embogeixi a causa de la soledat i l’excés d’autoconsciència… Aquest seminari aplega diverses obres literàries, amb illes reals o metafòriques, per abordar la qüestió de l’isolament físic, mental, polític i social.
- La supervivència del nàufrag més famós. Psicologia del Robinson de Pagès Jordà.
- El desgovern infantil. Tornar a començar a El senyor de les mosques de Golding.
- Els anti-Robinson. La tempesta i el naufragi segons Ballard.
- La boja de les golfes. Perkins Gilman i les dones aïllades.
- La nau dels bojos. La societat que sotsobra segons Leys.
- Desaparèixer del mapa com a utopia. El Madagascar de Burroughs, illes i utopies pirates.
Bibliografia principal
- PAGÈS JORDÀ, Vicenç, Robinson, Barcelona: Empúries, 2017
- GOLDING, William, Lord of the Flies, London: Faber & Faber, 2014
- BALLARD, J. G., Concrete Island, New York: Picador, 2018
- LEYS, Simon, Los náufragos del «Batavia». Anatomia de una masacre, Barcelona: Acantilado, 2011
- BURROUGHS, William S., El fantasma de l’oportunitat. Seguit de «Sobre el Capità Misson», Barcelona: Males Herbes, 2018
- PERKINS GILMAN, Charlotte, Herland & The Yellow Wallpaper, London: Vintage, 2017
