Representar la consciència:
de la ment bicameral al rizoma

Des del monòleg interior fins al dramàtic, des del personatge que ‘es diu a sí mateix’ fins al flux de consciència, la literatura ha assajat formes cada cop més sofisticades per a representar el que, de fet, encara reté la fascinació de l’enigma. ¿En què consisteix la consciència? ¿Qui pensa quan penso? ¿Quines formes de consciència convoca la narració? A cada postulació d’una resposta, hi ha acompanyat, històricament, una proposta estètica, i viceversa: la ficció segueix sent encara un espai privilegiat d’expansió, modificació de, i especulació sobre, el que constitueix la (una) consciència.

En aquest seminari, seguirem un recorregut intensiu sobre la història de la consciència, sobre les idees que l’han recolzat i sobre les temptatives més significatives de representar-la per tal de conduir-lo cap a la nostra escriptura. Seminari, doncs, de lectura i d’escriptura, d’escriptura i de lectura sobre una de les qüestions axials de la història i la pràctica de la literatura.

Programa
//1. Breu història de la consciència narrativa.
//2. Consciència i omnisciència: de l’Stream of consciousness als narradors hiperolímpics.
//3. Consciència i subjectivitat. De la psicoanàlisi a la psicoanalogia.
//4. Consciències escindides. De la novel·la del neuròtic al rendiment estètic de la psicosi.
//5. Consciències posthumanes.

Lectures
//Barthelme, Donald: ‘Brain Damage’, dins de City Life, Farrar, Straus & Giroux, New York, 1970.
//Heller, Joseph; Algo ha pasado, El Aleph, 2013.
//Lethem, Jonathan; Huérfanos de Brooklyn, Mondadori, Barcelona, 2001.
//Lispector, Clarice; La passió segons G.H., Empúries, Barcelona, 2006.
//Svevo, Italo; La consciència de Zeno, La Magrana, Barcelona, 2011.
//Wallace, D.F.; ‘El neón de siempre’, dins de Extinción, Mondadori, Barcelona, 2005.

Bibliografia

• Bickerton, Derek, ‘Modes of interior Monologue: A Formal Definition’, Modern Language Quarterly 28, 1967; pàgs. 229-239.
• Bowling, Lawrence; ‘What is Stream of Consciousness Technique’, PMLA 65, 1950; pàgs. 333-345.
• Burke, Kenneth; A Grammar of Motives and A Rhetoric of Motives, New York, 1962.
• Butor, Michel; ‘L’usage des pronoms personnels dans le roman’, dins de Repertoire 2, Paris, 1964.
• Cohn, Dorrit; Transparent Minds. Narrative Modes for Presenting Consciousness in Fiction, Princeton University Press, New York, 1978.
• Dujardin, Edouard; Le monologue intérieur, Paris, 1931.
• Edel, Leon; The Modern Psychological Novel, New York, 1955.
• Freedman, Ralph; La novel·la lírica, Seix Barral, Barcelona, 1972.
• James, Henry, El futuro de la novela, Taurus, Madrid, 1975.
• James, William; ‘Stream of Consciousness’, dins de The Writings of William James. A Comprehensive Edition, University of Chicago Press, 1977.
• O’Donnell, Patrick; Latent Destinies: Cultural Paranoia and Contemporary U.S., Duke University Press, 2000.
• Pavel, Thomas; Representar la existència. El pensamiento de la novela, Crítica, Barcelona, 2005.
• Praz, Mario; ‘The Neurotic in Literature’, Melbourne university Press, 1965.
• Romberg, Bertil; Studies in the Narrative Technique of the First-Person Novel, Lund, 1962.
• Rousset, Jean; Narcisse romancier: essai sur la première personne dans le roman, Paris, 1973.
• Scholes, R., and Kellogg, The Nature of Narrative, London, Oxford University Press, 1968.
• Starobinski, Jean; ‘El estilo de la autobiografía’, dins de La relación crítica, Taurus, Madrid, 1974.
• Struve, Gleb; ‘Monologue Intérieur: The Origins of the Formula and the First Statement of its Possibilities’, PMLA, 69, 1954; pàgs. 1101-1111.
• Watt, Ian; The Rise of the Novel, Penguin, Harmondsworth, 1963.
• Wood, James; ‘Breve historia de la consciencia’, dins de Los mecanismos de la ficción, Taurus, Barcelona, 2016.