InstructorAlba Dalmau
TipusCurs presencial
Data10 oct., 2022 - 9 gen., 2023
HorariDilluns, de 18.30 a 20.30
(24 hores en 12 sessions)
LlocEscola Bloom
Preu365€
Inscriu-te araReserva ara

En aquest seminari farem un recorregut per diferents reculls de contes que tenen en comú una premissa que dispara i unifica els diferents relats. Analitzarem què els relliga i buscarem un univers propi per filar un possible recull de contes.

Solem entendre que un conte és una entitat autònoma, però un dels maldecaps principals del contista (abans o després de l’escriptura) és pensar com aglutinar totes aquelles peces independents per unir-les en un recull equilibrat, amb sentit i fins i tot, per què no, amb una idea de progressió.

Aquesta unitat no sempre ha de ser ser temàtica, pot tenir a veure amb el gènere, la llargada de les històries, un espai concret, un temps determinat, un personatge recurrent o una constricció formal.

En aquest curs veurem com diferents autors se les han empescat per crear un món literari on transcorrin petites històries tancades en si mateixes, però poroses a la resta de contes.

A la pràctica, cada alumne treballarà la creació d’un espai literal o metafòric prou vast que permeti encabir-hi un possible recull de contes.

Programa

1.Altres mons són possibles. Llegendes i faules per parlar de l’ara i aquí o l’aleshores i allà.
Contes de Ted Hughes i Mercè Rodoreda.

2. Això a mi m’ha passat. Anècdotes i situacions reals modelades per entendre qui som. 
Contes de David Sedaris i Etgar Keret.

3. Aquests personatges em sonen. Repetició de personatges per atrapar el lector. 
Contes d’Elizabeth Strout i Alba Dalmau.

4. A partir d’exactament això. Un fet històric, un instant que es repeteix o un esdeveniment extraordinari com a punt de partida. 
Contes d’Elisenda Solsona i Maggie O’Farrell.

5. Jo vull parlar de. Temes colossals com la mort, l’amor o la maldat es converteixen en fonts insaciables per explicar històries.
Contes d’Irene Pujades, Jordi Masó i Camila Sosa.

6. Això passa aquí. Ciutats, guerres, vaixells… que es converteixen en l’escenari comú d’històries dispars. 
Contes de Kim-Ae Ran i O.Henry.

7. Així semprePartir de constriccions formals també pot ser una manera de crear unitat: un mateix text amb diferents variacions, lipogrames, un mateix nombre de paraules… 
Contes de diversos autors oulipians.

8. Excuses brillants. I quan no passa res de tota la resta, sempre ens podem treure de la màniga un pretext excel·lent per dotar de sentit el nostre (aparent) calaix de sastre: una princesa a qui decapitaran si no entreté el sultà amb les seves històries o un home amb el cos pel de tatuatges que només entendrem a partir de cada relat.
Pròleg de l’home il·lustrat.

Bibliografia

Ted Hughes. Cómo la ballena se convirtió en balena y otras fábulas. Editorial Elba. 2021

Mercè Rodoreda. Viatges i flors. Editorial Nórdica / La butxaca. 2020

David Sedaris. Calypso. Navona. 2020

Etgar Keret. Set anys de plenitud. La segona periferia. 2022

Elizabeth Strout. Olive Kitteridge. Edicions de 1984. 2021

Alba Dalmau. El camí dels esbarzers. Angle Editorial. 2019

Elisenda Solsona. Satèl·lits. Males herbes. 2019

Maggie O’Farrell. Visc, visc i visc. L’altra editorial. 2019

Jordi Masó. Les males herbes. Males herbes. 2022

Irene Pujades. Els desperfectes. L’altra editorial. 2021

Camila Sosa. Soy una tonta por quererte. 2022

Kim Ae-ran. A fora ja és estiu. Godall Edicions. 2022

O.Henry. Històries de Nova York. Viena Edicions. 2020

Ray Bradbury. L’home il·lustrat. Les males herbes. 2020

Oulipo. Es un oficio de hombres. Ediciones la Uña Rota. 2015