InstructorADRIÀ PUJOL
TipusCurs presencial
Data18 gen., 2017 - 5 abr., 2017
HorariDimecres, de 19:00 a 21:00
(24h en 12 sessions)
Preu290*€
Inscriu-te araReserva ara

AUTOFICCIÓ I LITERATURA CATALANA CONTEMPORÀNIA

A finals dels anys setanta del segle passat es va legitimar l’híbrid entre ficció i biografia. Es van obrir les portes entre gèneres, i l’ambivalència es va normalitzar. Encetat el segle XXI, hi ha escriptors catalans que s’estan donant a conèixer amb obres de ficció plenes de referents autobiogràfics. La literatura del jo torna a visitar l’espai de l’autoficció. I per analitzar algunes d’aquestes obres recents, nosaltres ens fixarem en quatre punts principals:

A) Amb l’eclosió de les xarxes socials, multitud d’autors parlen dels seus processos creatius, expliquen intimitats, actuen des de pseudònims acabats, o concedeixen un nombre més generós d’entrevistes, des d’on avaluen el grau autobiogràfic de les obres respectives. Ens centrarem només en les seves declaracions, i les contrastarem amb la lectura comentada de les seves creacions.

B) En relació amb el punt anterior, pensem que hi ha una certa fal·lera per l’individualisme carismàtic. Sovint desdibuixa els límits entre l’autor i els seus personatges, amb el resultat que l’un i els altres acaben per confondre’s. D’aquí que parlem d’autoficció, i d’aquí que l’aprofitem per discernir aquests límits, sempre en el marc de les obres que treballarem.

C) L’autoficció contempla un ventall significatiu de tècniques d’emmascarament del jo. Mirades volgudament úniques, disfresses tipificades, distanciaments, personalitats desdoblades, endogàmies, i algun conat d’imaginació descordada. Ens hi aproximarem a partir de la posició adoptada per l’autor, i també a partir del(s) personatge(s) on s’emparaula, per mirar-se i per pensar-se.

D) Finalment, totes aquestes obres projecten una mirada sobre el món contemporani. L’escruten. L’ordenen. L’expliquen. I en el fons el jutgen. Mirades etnogràfiques, però cadascuna a la seva manera, analitzarem quins dots d’observació les acompanyen. Perquè totes es desprenen d’entorns o molt coneguts o teòricament ben trepitjats pels autors, però això no vol dir que estiguin lliures de clixés.

 

Programa:

  1. Introducció a la idea de subjecte, des d’Aristòtil fins a Jung, passant per l’antropologia simbòlico-cognitiva, les teories del mite del jo i les construccions al voltant del «jo hi vaig ser».Conceptes clau: persona/màscara, l’esguard allunyat, veracitat vs veritat.
  2. Autorepresentacions contemporànies, en funció del grup o de l’entorn de seguretat: fugides d’estudi o acomodacions, limitacions de grup i tradicions. Xarxes socials i presentacions en societat. Conceptes clau: tribu, zona de confort, rols públics, migracions.
  3. La construcció de l’autor. La legitimitat de la veu. L’estil i la voluntat de l’original. Conceptes clau: estil, tradició, retrats robot.
  4. Quan coincideixen la identitat de l’autor a les xarxes socials i el perfil dels seus personatges. Els contes de Miquel Adam, a Torero d’hivern. Conceptes clau: autoparòdia, èxit social, nihilisme, l’art de l’absurd.
  5. Quan l’autor visita un espai oníric, interior i exterior, per pouar sense constrenyiments des de la pròpia experiència. La novel·la d’Alícia Kopf, Germà de gel. Conceptes clau: realisme màgic, relacions familiars, masculinitats, dependències.
  6. Quan l’alter ego de l’autor fa que assistim al procés d’escriptura, i al mateix temps el fa ballar a partir de neurosis diverses. La novel·la d’Albert Forns, Jambalaia. Conceptes clau: onanisme, desdoblament, estudis culturals, bloqueig creatiu.
  7. Quan l’autor es dilueix, es nega a si mateix i, no obstant això, treballa com un personatge més en una geografia física i humana recognoscible. La novel·la de Joan Todó, L’horitzó primer. Conceptes clau: versemblança, crítica social, distanciament, dicotomia rural-urbà.
  8. Quan l’autor fabrica una història al voltant d’experiències seves, per ajudar-se a entendre-les en un entorn ficcional però segur. La novel·la de Jenn Díaz, Mare i filla. Conceptes clau: feminitats, maternitats, noves famílies, autoconeixement.
  9. Quan l’entorn i la vida immediats de l’autor forneixen paisatges, situacions i personatges propers als que poblen les cròniques periodístiques. La novel·la d’Anna Ballbona, Joyce i les gallinesConceptes clau: esperpent, generacionalisme, adhesió incompleta, estranyaments.
  10. Quan l’autor es val de la immediatesa per abordar universals que tenen el perfum de les encarnacions locals, amb despulls en tota regla. El llibre d’Isabel Sucunza, La tienda y la vida. Conceptes clau: experiència, dietarisme, fugida, proximitat.
  11. Quan l’autor és un artefacte al servei de l’obra, i al final són indissociables, l’un i l’altre al servei d’un tot artístic. El llibre de Valero Sanmartí, Los del sud us matarem a tots. Conceptes clau: sàtira, ocultació, joc de miralls, destrucció.
  12. La panoràmica després del camí. Resum i posada en comú de les línies de força que travessen l’autoficció catalana al nou mil·leni. Conceptes clau: crítica, elements en comú, divergències, futur.

Lectures proposades:

  • Adam, Miquel (2015) Torero d’hivern. Barcelona: Edicions 1984.
  • Ballbona, Anna (2016) Joyce i les gallines. Barcelona: Anagrama.
  • Díaz, Jenn (2015) Mare i filla. Barcelona: Ara Llibres.
  • Forns, Albert (2016) Jambalaia. Barcelona: Anagrama.
  • Kopf, Alícia (2016) Germà de gel. Barcelona: L’Altra Editorial.
  • Sanmartí, Valero (2016) Los del sud us matarem a tots. Barcelona: Malesherbes.
  • Sucunza, Isabel (2012) La tienda y la vida. Barcelona: Blackie Books.
  • Todó, Joan (2013) L’horitzó primer. Barcelona: L’Avenç.

Bibliografia complementària:

  • Barthes, Roland (1968). «La mort de l’auteur» a Barthes, Roland (1984) Le Bruissement de la langue. París: Éditions du Seuil.
  • Carbó, Ferran (2011) La literatura davant el mirall: ironia i metaliteratura en l’època contemporània. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Doubrovsky, Serge (1977) Fils. París: Galilée.
  • Focault, Michel de. (1969) ¿Qué es un autor? Mèxic: Universidad Autónoma de Tlaxcala.
  • Lejeune, Philippe (1996). El pacto autobiográfico y otros estudios. Madrid: Megazul-Endymion.

Recursos en línia:

*Aquest seminari té l’opció de pagament en tres terminis mensuals. Si preferiu aquesta opció, podeu finalitzar la inscripció a l’Escola amb targeta de crèdit o en efectiu.