InstructorMANEL OLLÉ
TipusCurs virtual
Data23 febr., 2022 - 23 març, 2022
HorariDimecres, de 19:00h, a 21:00h
Preu90€
Inscriu-te araReserva ara

No sempre el plagi ha estat un crim. El manlleu, la represa, el calc d’arguments, temes i motius rau des de sempre al cor de la creació literària. Fins que el miratge de l’originalitat va enviar als marges aquest vessant dialògic de l’escriptura: parar l’oïda al lloms dels llibres per sentir-ne les músiques que s’hi congrien i s’hi contagien.

En aquest seminari reflexionarem sobre com la criminalització de la transtextualitat plagiarista en l’escriptura literària és relativament recent i està associada històricament a la irrupció de la literatura en el mercat, el profit comercial i la propietat privada.

No es proposa en aquest taller una aposta per la literatura llibresca, paròdica o metaliterària. En l’escriptura literària hi ha diferents forces i pulsions concurrents i contradictòries. D’una manera o altra sempre parlem de nosaltres, dels altres i també dels llibres que hem llegit. Hi ha d’entrada la presència de l’experiència personal, de la memòria, del desig, la reflexió i les emocions. Hi ha també els estímuls i les tensions que ens venen dels altres, del món físic, moral i polític que ens envolta, i finalment hi ha la conversa que fem amb els que s’ha escrit abans de nosaltres i que s’escriu al nostre voltant.

Tant si ens movem pels territoris de les literatures de testimoni personal, com si volem mirar enfora per parlar dels altres i del que ens envolta, pot ser fonamental prendre consciència de com ens situem en relació al que s’ha fet i al que es fa, i prendre consciència del combat de somnis i de veus amb què negociem l’escriptura, l’experiència i la memòria. Repensar aquesta conversa pot ser vital per esmolar i anar més enllà en el territori creatiu que s’explora.

En aquest taller reflexionarem sobre com ressonen les ficcions entre si,  inventarem plagis imprevistos: escriurem relats, projectes i fragments després d’un trànsit reflexiu o compulsiu, que ens durà des de la lectura i la teoria fins a l’escriptura: sortirem així de tota zona de confort o de bloqueig. Viurem l’experiència de l’exploració amb veu pròpia de territoris desuets, proposats per altres textos. Reescriuem i calcarem a l’inrevés relats, trossos, dietaris o poemes, escriurem a repèl d’altres textos, provant de dir-hi coses que ens diguin i ens activin la màquina literària pròpia, fent créixer a través d’una escriptura creativament plagiària la consciència del potencial cognitiu, expressiu i crític de la paraula literària.

Des de la tòpica clàssica fins a la polifonia, la intertextualitat, la metaficció, el palimpsest, la paròdia o el pastitx, travessarem alguns dels ponts que poden lligar un text amb els harmònics i les constel·lacions que l’han precedit. Activarem la lectura com un procés productor de ginys, mecanismos i escriptures no-creatives, sempre al servei de projectes personals d’expressió i d’exploració literària, lluny del tot dels mimetismes lúdics o academicistes.  Anirem de la reflexió teòrica i de l’estudi de casos a la pràctica de l’apropiació, l’escriptura no-creativa i el plagi al descobert.

Si acceptem que el que no és plagi és tradició (carrinclona), doncs justament haurà de ser la pràctica del saqueig literari qui ens deslliuri de caure en la temptació de la psalmòdia repetitiva i endormiscada. Plagiarem a la llum del sol i de la lluna, a sac, a pleret i a consciència. Analitzarem ficcions, assaigs i algun poemes lluny de la taula de dissecció: els voldrem ben vius, per transplantar-nos traços, gestos i batecs particulars. I a partir d’aquesta reflexió mai prescriptiva, mirarem de resoldre o dissoldre (cadascú a  la seva manera) amb noves ficcions el problemes que ens plantegin. Escriurem coses que hi facin conversa. Els diferents temes del del seminari es desplegaran de forma alhora simultània i successiva en les cinc sessions del curs. Abans de cada sessió es transmetran materials de reflexió, de discussió o d’ampliació.

Programa

  1. De la criminalització de la transtextualitat a l’apropiació del plagi literari considerat com una de les belles arts. La judicialització de la literatura. La distinció entre el plagi literari i la pirateria o el robatori de textos assagístics, periodístics o acadèmics. Les falses acusacions de plagi amb agenda política (Kis, Celan…)
  2. La invenció de la traïció. La tòpica clàssica i el llatrocini modern i postmodern: cançons d’opòsits, arguments universals, el ball de la criptomnèsia, temes i motius, metaficcions, intertextualitats …
  3. Escales i arpegis: variacions i improvisacions sobre constriccions, cadències, arxipèlags, epifanies, llistes i surficcions Els llibres inacabats i els inacabables: recursivitats, hipertextos i altres punts suspensius.
  4. La polifonia i el palimpsest: el dibuix del tapís de veus i de ficcions, la musica dels camaleons, els imitadors de veus i el pastitx sense nata.
  5. El plagi de guerrilla i les escriptures conceptuals. L’instint depredador de robar-ho tot per fer-ne or: punts de fuga i altres problemes, friccions de papers de vidre, mons posibles, paròdies, oxidacions i cures de desintoxicació. Apropiacions, reutilitzacions i escriptures no-creatives.

Bibliografia crítica

Allen, Graham, Intertextuality, Routledge, 2000.

Barth, John, “La literatura de l’exhauriment” (“The literature of exhaustion”) i “La literatura del reompliment” (“The literature of replenishment”), Els Marges, núm. 27, 28 i 29, 1983, 269-289.

Blanchot, Maurice, Le Livre à venir, Gallimard, 1959.

Bayard, Pierre, Le Plagiat par anticipation, Collection Paradoxe, Editions du Minuit, 2007.

Bloom, Harold, La ansiedad de la influencia: una teoría de la poesia, Trotta, 2009.

Compagnon, Antoine, La Seconde main ou le travail de la citation, Editions du Seuil, 1979.

Cohen, Marcelo, “Prosa de Estado y estados de la prosa”. Otra Parte, 8, 2006, 1-8.

Cornudella, Jordi, Tot Abulcàssim, Edicions Vitel·la, 2019.

Foucault, Michel, “What is an Author?” (1969), a J. Marsh, J.D. Caputo & M. Westphal (Eds.) (1992), Modernity and its discontents.299-314. New York: Fordham University Press, 229-314.

Frenzel, Elisabeth. Diccionario de argumentos de la literatura universal. Gredos, 1976.

Frenzel, Elisabeth. Diccionario de motivos de la literatura universal. Gredos, 1980.

Fuster, Joan, Diccionari per a ociosos, Barcelona, Edicions 62. 2008. [1a ed. 1964]

Garcia Tur, Víctor, El país dels cecs, Proa, 2018

Genette, Gérard, Palimpsestos: la literatura en segundo grado, Taurus, 1989.

Goldsmith, Kenneth, Escritura no-creativa: gestionando el lenguaje en la era digital, Caja Negra, 2015.

Hutcheon, Linda, A Theory of Parody. The Teachings of Twentieth-Century Art Forms, University of Illinois Press, 2000.

Katchadjian, Pablo, El Aleph engordado, Imprenta Argentina de Poesia , 2009.

Kiš, Danilo, Lección de Anatomía, Acantilado , 2013.

Kristeva, Julia, “Bakhtine, le mot, le dialogue et le roman”, Critique, XXIII, 239, abril 1967, 438-65.

Lees, Gene, You Can’t Steal A Gift: Dizzy, Clark, Milt, And Nat, University of Nebraska Press, 2001.

Lethem, Jonatahn, “The Ecstasy of Influence”, Harpers Magazine, febrer 2007, 50-71.

Perloff, Marjorie, Unoriginal Genius: Poetry by Other Means in the New Century. University Of Chicago Press, 2010.

Perromat, Kevin Plagiarism : aesthetics or contemporary movement? , 452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada: Núm. 5, 2011.

Posner, Richard A. The Little Book of Plagiarism, Pantheon Books, 2007.

Randall, Marilyn Pragmatic Plagiarism: Authorship, Profit, and Power, University of Toronto Press, 2001.

Shields, David i Matthew, Vollmer , Fakes an anthology of pseudo-interviews, faux-lectures, quasi-letters, “found” texts, and other fraudulent artifacts. W. W. Norton & Company, 2012.

Todó, Joan, “Enterrar els mestres: El plagi en Josep Palacios”, L’aiguadolç, 40, 2012, 73-84..

Todorov, Tzvetan, Mikhail Bakhtine: le principe dialogique. Seuil, 1981.