ESCOLA DE LITERATURA

21 Mai 2018

BLOOMSDAY ’18: La carta de Nora

/
Posted By
/
Comments0
/

cartes jim nora

 

 

 

 

 

 

 

El 10 de juny de 1904, un James Joyce de vint-i-dos anys va conèixer la Nora Barnacle, una noia de Galway que treballava en un hotel. Va demanar-li una cita i, tot i haver acceptat, Nora no s’hi va presentar mai. El 15 de juny, ell li va escriure una carta curta:

Potser sóc cec. Vaig estar una bona estona mirant-me un cap d’uns cabells marrons-vermellosos i vaig decidir que no era el teu. Vaig tornar a casa força abatut. M’agradaria proposar una altra cita però potser no et vagi bé. Espero que seràs prou amable de proposar-me’n una -si és que no m’has oblidat!

Generalment, s’accepta que la seva primera cita va tenir lloc el 16 de juny de 1904, tot i que no està provat. És la data exacta que Joyce utilitzarà per a situar-hi l’Ulysses i que s’acabarà coneixent mundialment com a Bloomsday. Lluny de ser un vespre romàntic en un sentit tradicional, la parella van caminar fins a la zona deserta de Dublin, on Nora va esmunyir la mà als pantalons d’en Jim i ‘el va fer un home’. L’octubre d’aquell mateix any, marxaven cap a Zürich, sense casar-se i gairebé pelats.

El 1909, Joyce va tornar a Dublin per provar de publicar la seva col·lecció de relats, Dubliners. Durant aquest temps, la Nora i ell es van escriure algunes de les cartes més xocants i marranes de la història de la literatura. Malauradament, només les cartes d’en Jim han sobreviscut.

Per aquest Bloomsday, ens agradaria sentir la veu de la Nora. Per això, convidem totes les dones joyceanes que vulguin a enviar-nos una carta escrita des del punt de vista de Nora, adreçada a Joyce. Com a incentiu, incloem la traducció catalana de la resposta que Joyce li va escriure el 18 de novembre de 1909.


La carta de Joyce:
18 de novembre de 1909

[sense salutació inicial]

     Aquesta nit no goso adreçar-me a tu amb cap nom famliar.
     Tot el dia, des que he llegit la teva carta de bon matí, que em sento com un gos de carrer al qual han fuetejat al mig dels ulls. Porto dos dies sense dormir i he estat vagant pels carrers com un petaner repugnant la mestressa del qual li ha fuetejat fins a obrir-li la carn i l’ha fet fora de casa.
     Escrius com una reina. Mentre visqui, sempre recordaré la dignitat calmada de la teva carta, la seva tristesa i el seu menyspreu, i la humiliació completa que m’ha causat.
     He perdut el teu afecte. He esgotat el teu amor. Deixa’m, doncs. Emporta’t els teus fills lluny de mi per salvar-los de la maledicció de la meva presència. Deixa que m’enfonsi de nou en l’aiguamoll repugnant del qual provinc. Oblida’t de mi i de les meves paraules buides. Torna a la teva vida i deixa’m anar sol cap a la meva ruïna. No està bé que visquis amb una bèstia salvatge com jo ni permetre que les meves mans toquin els teus fills.
     Actua amb coratge com sempre has fet. Si decideixes deixar-me del fàstic, ho suportaré com un home, sabent que m’ho mereixo mil vegades, i et concediré dos terços de la meva paga.
     Ara ho començo a entendre. He assassinat el teu amor. T’he omplert de fàstic i de mensypreu per mi. Deixa’m ara a les coses i els companys que tant m’apreciava. No em queixaré. No tinc cap dret a queixar-me ni a alçar la meva mirada cap a tu. M’he degradat completament als teus ulls.
     Deixa’m. És una degradació i una vergonya per tu viure amb un pocapena com jo. Actua amb coratge i deixa’m. M’has donat el millor que aquest món pot oferir, però eren perles per a porcs.
     Si em deixes, viuré per sempre amb el teu record, més sagrat que Déu per mi. Et pregaré a tu.
     Nora, recorda alguna cosa bona del pocapena que t’ha deshonrat amb el seu amor. Pensa que els teus llavis l’han besat i que els teus cabells han caigut a sobre d’ell i que els teus braços l’han abraçat.
     No signaré amb el meu nom perquè és el nom amb què em cridaves quan m’estimaves i m’honoraves i oferies la teva tendra ànima a la meva ferida i la meva traïció.
[fi de la carta]


Què podria haver escrit Nora en aquella carta? Estava enfadada perquè l’havia deixada a Triesta amb dos criatures? Se sentia furiosa perquè sospitava que Joyce havia freqüentat prostitutes a Dublin? O era alguna altra cosa? Posa’t en el teu millor mal humor de 1909 i escriu la carta que va inspirar la resposta de Joyce!

Les normes per a participar són les següents:

  1. La carta ha d’estar escrita en català o en castellà.
  2. Feu servir, siusplau, la Times New Roman, de 12 punts, a doble espai.
  3. Escriviu un màxim de 20 línies.
  4. Recordeu que esteu escrivint com si fossiu Nora Barnacle (que es troba a Trieste) i que us adreceu a James Joyce (que es troba a Dublin). Nora no feia servir cap signe de puntuació, de manera que sentiu-vos lliures d’ignorar-los.
  5. Poseu “La Carta de Nora” a l”Assumpte’ del correu.
  6. Al cos del correu, anoteu-nos el vostre nom complet i un número de telèfon.
  7. Envieu-nos la vostra carta en document de Word o en PDF a lana@escolabloom.com
  8. El termini per enviar-nos la carta és el dia 13 de juny, a les 18.00h.
  9. Seleccionarem 10 cartes que les autores llegiran el 16 de juny, en el marc de la celebració del Bloomsday, a la Llibreria Calders.
  10. Ens reservem el dret de publicar les vostres cartes al blog de l’Escola.