InstructorMANEL OLLÉ
TipusCurs presencial
Data8 Oct, 2019 - 26 Nov, 2019
HorariDimarts, de 19.00 a 21.00
(16 hores en 8 sessions)
LlocEscola Bloom
Preu190€
Inscriu-te araReserva ara

Des de pavellons abandonats de dinasties extingides fa una quants segles se’ns envien de tant en tant plecs de poemes xifrats i diàfans, alhora remots i propers. Ens els trobem lacats, hermètics, impertorbables; però se’ns poden arribar a fer del tot cordials i contemporanis.

A partir dels originals, traduïts i analitzats caràcter a caràcter, i a través també de la comparació entre diferents versions en diferents llengües, estils i projectes (d’Arthur Waley, Ezra Pound, David Hawkes, François Cheng, Anne-Hélène Suárez, Apel·les Mestres, Josep Carner, Marià Manent, Joan Ferraté, Octavio Paz…), ens mirarem els poemes del dret i del revés, i també a contrallum del rerafons retòric, poètic, filosòfic, biogràfic o històric que transporten.

Els estendrem sobre el taulell de les arts del lletrat. En cal·ligrafiarem alguns amb pinzell sobre paper d’arròs, o els contemplarem inscrits en els paisatges pintats a l’aiguada, i escandits amb les músiques de la cítara qin i el llaüt pipa. Tastarem el te del pou del drac (Longjin), però ni ens disfressarem ni fugirem d’estudi: fugirem en tot cas de les deliqüescències de l’exotisme orientalista, anacrònic i estupefacte. Mirarem així tot just d’entendre i de llegir i reescriure vells poemes xinesos com qui mira de tenir tractes profitosos amb qualsevol dels veïnats poètics rars i excepcionals, actualíssims o arcaïcs, suburbials o transcontinentals: qualsevol dels molts i molt diferents barris verbals que val la pena habitar.

El minimalisme gramatical del xinès poètic clàssic fa que en llegir-lo hagis necessàriament de reescriure’l: que hagis d’actualitzar el subjecte que el poema no defineix (jo, tu, ell, nosaltres…), el temps, l’aspecte i el mode verbal, el fraseig, les relacions entre les imatges, les jerarquies, els connectors i les sequències lògiques. El poema clàssic xinès lliura feixos d’imatges diamantines que ressonen alhora entre elles. De cada poema que llegirem, un cop ja contemplades totes les variables de sentit i tots els potencials imaginatius o emocionals que hi conflueixen, cadascú se’n farà la pròpia versió, en vers o en prosa, més o menys literal, regirada, fluida o nerviosa, en forma d’assaig, de dietari o de carta postal.

Per a poder transitar els trajectes que aquí proposem no cal saber ni un bri de xinès (però si se’n sap, evidentment no ens farà cap nosa), ni cal tampoc haver llegit o escrit gaire poesia (però si se s’ha fet, evidentment mai no fa cap mal).

Programa

  1. La llengua xinesa com a mitjà poètic: trets i mites
  2. Poesia i poder: els lletrats de les dinasties Tang i Song:
  3. Categories estètiques i retòriques de la poesia xinesa clàssica
  4. Taoismes, confucianismes i budismes poètics
  5. Les trajectòries i les poesies de Li Bai, Du Fu, Wang Wei, Bai Juyi, Su Dongbo, Li Qingzhao…
  6. Versions i resscriptures: comparacions i lliçons
  7. La poesia cal·ligrafiada, els paisatisme a l’aigua i la música del pavelló dels lleures
  8. Tot allò que es perd en traduir un poema xinès: i tot allò que s’hi pot arribar a guanyar
  9. Taller de cal·ligrafia amb pinzell
  10. Taller de reescriptura de poesia xinesa

Els temes d’aquesta llista aniran apareixent i reaparaixent. Sempre davant de poemes concrets ens anirem plantejant i replantejant aquesta caires i aquestes mirades sense dedicar monograficament una sessió a cada tema… Els poemes els llegirem, els escoltarem, els analitzarem mot a mot, els contextualitzarem, els traçarem amb pinzell…

Bibliografia

Josep Carner (1935), Lluna i llanterna. Barcelona: Edicions Proa.

Ramon -Dachs i Anne Hélène Suárez, (1996), Cent un juejus de Xina Tang . València: Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d’Estudis i Investigació.

François Cheng (1977), L’ecriture poétique chinoise (París)

Ernest Fenollosa i Ezra Pound (1977), El carácter de la escritura china como medio poético (Madrid)

Joan Ferraté (1992), Cinquanta poesies de Du Fu. Barcelona: Quaderns Crema.

David Hawkes (1987), A Little Primer of Du Fu, Hong Kong: The Chinese University of Hong Kong Press.

Simon Leys (1988), La fôret en feu. Essais sur la culture et la poétique chinoises. (París)

Jordi Malé (1998), «Marià Manent, xinès de cor límpid i fi: entre Mallarmé i la poesia oriental». Revista de Catalunya 134 (novembre 1998): 89-103.

Marià Manent (1928), L’Aire daurat. Interpretacions de poesia xinesa. Barcelona: Atenes.

—. (1967): Com un núvol lleguer. Més interpretacions de la lírica xinesa. Barcelona: Edicions Proa.

—. (1968): A flor d’oblit. Barcelona: Edicions 62.

—. (1982): L’aroma de l’arç: dietari dispers 1919-1981. Barcelona: Laertes.

__. (1986): Vell país natal. Barcelona: Empúries.

Apel·les Mestres (1925), Poesia Xinesa. Barcelona: Llibreria de Salvador Bonavia.

Manel Ollé (2013), Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàsica xinesa. Barcelona: Alpha.

__. (1997), «Lluna i llanterna: represa de temes xinesos: De Bai Juyi a Josep Carner, passant per Arthur Waley». Dins Jaume Subirana (ed.), Carneriana. Josep Carner vint-i-cinc anys després. Barcelona: Editorial Proa, 133-150.

__. (2013), “Una prosa clàssica xinesa represa en vers per Josep Carner a partir d’Arthur Waley: del «Qiusheng fu» d’Ouyang Xiu a la «Tardor» de Josep Carner”, en Anuari TRILCAT núm. 3 (2013) pp. 61-83, ISSN: 2014–4644

__. (2014), “Versions del xinès: la reescriptura indirecta de la poesía clàssica xinesa”, a Garcia Sala, I, i Sanz Roig, D. i Zaboklicka, B. Traducció indirecta en la literatura catalana. Lleida: Punctum, Lleida. pp. 57-92

Ezra Pound (1985): Catai. Traducció de Francesc Parcerisas. Barcelona: Empúries.

Arthur Waley (1918), 170 Chinese Poems. (Constable)

Eliot Weinberger (2017), Diecinueve maneras de ver a Wang Wei (y otras más). Barcelona: Días Contados.