InstructorEnric Sullà
TipusCurs presencial
Data1 Jul, 2019 - 5 Jul, 2019
HorariCada dia de la setmana, de 10.00 a 13.00
(15 hores en 5 sessions)
LlocEscola Bloom
Preu150€
Inscriu-te araReserva ara

Llegim contes i novel·les (veiem pel·lícules) i, en general, en recordem el final perquè ens ha causat un efecte, ens ha convençut o ens ha decebut, ens ha commogut o ens ha deixat indiferents. Però, en general, no solem recordar com ha començat la narració (la pel·lícula), i encara menys recordem les primeres línies (les primeres imatges, la primera escena). I això que el principi ha condicionat el nostre interès, ha orientat la nostra lectura, ens ha predisposat en una direcció. Sovint, quan ens preguntem si el final és coherent amb la narració, potser no ens adonem que la narració havia començat d’una manera determinada, i que només podia d’acabar d’aquella manera i només d’aquella manera.

En aquest curs proposo força preguntes, i algunes respostes, que, entre tots plegats, podem intentar respondre. La manera de fer-ho és prendre com a referència alguns escriptors i uns quants estudiosos, examinar-ne les propostes i, sobretot, comentar moltes narracions (novel·les i contes). Estaria bé que tothom contribuís amb exemples de principis i finals per examinar-los plegats i, de passada, anar fent un repertori.

 

Programa

  1. Obertura: ¿Com comença i com acaba una narració? ¿Un principi determina o condiciona la trama (o la història)? ¿La trama sencera depèn del final? ¿Fins a quin punt el principi i el final es condicionen entre si? (I. Calvino, D. Lodge, P. Gimferrer, N. Kress, Ju. Lotman)
  2. ¿Què és un principi: les primeres paraules (incipit) o l’acció que desencadena un conflicte? ¿Quan acaba un principi i per què? ¿És imprescindible que una narració tingui principi?¿Quina importància té que una narració comenci d’una manera determinada? ¿Hi ha fórmules par obrir una narració? ¿Quines funcions té el principi? (A. del Lungo, J. Cabré, I. Grau, A. Oz, F. Prose)
  3. Tipus de principis (A. Del Lungo, A. Anderson Imbert, P. Highsmith T. Imízcoz, S. Kohan)
  4. ¿Què es un final: les últimes línies o el desenllaç de l’acció? ¿Quan comença un final i per què? ¿És imprescindible que una narració tingui un final? ¿Existeixen els finals oberts (en oposició als finals tancats)?¿Quina importància té que una narració acabi d’una manera determinada? ¿Existeixen fórmules tradicionals, típiques, de tancar una narració? (F. Kermode, M. Kunz, G. Larroux, M. Torgovnick)
  5. Tipus de finals (M. Kunz, A. Anderson Imbert, T. Imízcoz, S. Kohan). Clausura (F. Kermode)

Bibliografia

1.

  • Cabré, Jaume (1999), El sentit de la ficció. Itinerari privat, Barcelona, Proa (“Començar i acabar una novel·la (o Una dona enigmàtica)”, 67-73).
  • Calvino, Italo (1988), “El arte de empezar y el arte de acabar“, a Seis propuestas para el próximo milenio, Madrid, Siruela, 1998, 125-142.
  • Gimferrer, Pere (1981), “Dels començaments”, a Dietari 1979-1980, Barcelona, Edicions 62, 187-188.
  • Grau, Isidre (2005), La maleta de l’escriptor. Un itinerari per la creació literària, Barcelona, Rosa dels Vents (“Saber començar i saber acabar”, 92-94).
  • Highsmith, Patricia (1981), «Suspense». Cómo se escribe una novela de intriga, tr. Jordi Beltrán, Barcelona, Anagrama, 1986 (“El primer borrador”, 61-69).
  • Lodge, David (1992), L’art de la ficció, tr., intr. i notes Montserrat Lunati i Jordi Larios, Barcelona, Empúries, 1998 (“El començament” 35-42; “L’estructura narrativa”, 303-307; “El final”, 313-322). Tr esp.: El arte de la ficción, tr. Laura Freixas, Barcelona, Península, 1999.
  • Oz, Amos (1996), La historia comienza. Ensayos sobre literatura, tr. M. Condor, Madrid, Siruela, 2007.
  • Prose, Francine (2006), Cómo lee un buen escritor, tr. Sergio Aguilar, Barcelona, Ares y Mares (Crítica), 2007 (“Las frases”, 49-78; “Los párrafos”, 79-101).

2.

  • Anderson Imbert, Enrique (1979), Teoría y técnica del cuento, Barcelona, Ariel, 1992.
  • Del Lungo, Andrea (1993), “Pour une poétique de l’incipit”, Poétique, 94, 131-152.
  • – (2003), L’incipit romanesque, París, Seuil.
  • – (2010), “En començant en finissant. Pour une herménutique des frontières”, a Le début de la fin, París, Garnier, 7-22.
  • Eco, Umberto (1994), Seis paseos por los bosques de ficción, Barcelona, Lumen, 1996, 129-154 (“Protocolos ficticios”).
  • Imízcoz, Teresa (1991), Manual para cuentistas, Barcelona, Península (“El inicio de la historia y la necesidad de enganchar al lector”, 204- 217; “El final de la historia”, 218-227).
  • Kermode, Frank (1967), The sense of an ending, Londres, Orford UP, 1968. Tr. esp.: El sentido de un final, tr. Lucrecia Moreno, Barcelona, Gedisa, 1983.
  • Kohan, Silvia Adela (1999), Cómo escribir relatos, Barcelona, Plaza & Janés (“Entre el inicio y el final”, 13-45).
  • Kress, Nancy (1993), Beginings, middles and ends, Cincinnati (Ohio), Writer’s Digest Books.
  • Kunz, Marco (1997), El final de la novela, Madrid, Gredos.
  • Larroux, Guy (1995), Le mot de la fin. La clôture romanesque en question, París, Nathan.
  • Lotman, Ju. (1966), “El valor modalizante de los conceptos de «fin» y «principio»”, a Semiótica de la cultura, Madrid, Cátedra, 1979, 199-204.
  • Torgovnick, Marina (1981), Closure in the novel, Princeton, N.J., Princeton UP (“Introduction, 3-19; “Conclusion”, 198-210).

3.

Repertoris de principis i finals al web: