InstructorANNA PUNSODA
TipusCurs presencial
Data8 maig, 2018 - 19 juny, 2018
HorariDimarts, de 19.00 a 21.00 (14h en 7 sessions)
LlocEscola Bloom
Preu170€
Inscriu-te araReserva ara

Els testimoni dels camps d’extermini nazis ens han deixat un impacte emocional immens. Però comprendre és un deure cívic i la novel·la és l’eina viva més completa per fer-ho. Ara bé: quines obres expressen i recullen millor el període que més ha marcat el segle XX?

D’una banda, ni Hans Grimm ni Hanns Johst ni cap dels autors del règim nazi —inclosos per Hitler a l’anomenada “Llista dels agraciats per Déu”—ha passat a la història de la literatura. Són autors mitjans que només s’estudien com a testimonis documentals. D’altra banda, les novel·les que han quedat, les millors peces literàries, les que millor expliquen els efectes del III Reich, són les novel·les dels exiliats, dels autors que van sobreviure discretament al país (i que van publicar anys més tard) i el relat dels supervivents dels camps.

Autors “agraciats per Déu”, autors exiliats, silenciats, supervivents dels camps. Com expressen aquells anys les seves millors obres? Com descriuen la societat on va coure’s l’enginyeria més precisa de la mort? I la resistència política que van trobar els nazis? Qui eren aquests autors que van alimentar l’ideari del nacionalsocialisme? Què va passar amb la literatura dels proscrits? Com van reprendre la vida, un cop acabada la guerra, víctimes i botxins? En aquest seminari us oferim set sessions temàtiques per il·lustrar àmpliament aquest període sense evitar-ne cap aspecte polèmic. Les sessions se centraran en poques obres, que seran degudament contextualitzades i problematitzades, i que amb les eines de la literatura comparada i de la història del pensament ens permetran il·luminar aspectes concrets d’aquells anys.

Programa

1. Els prolegòmens del nazisme. El pueblo traicionado (Edhasa, Barcelona, 2012), d’Alfred Döblin. Aquest psiquiatra jueu va ser un dels primers proscrits pel règim. La seva monumental tetralogia (Noviembre 1918), de la qual comentarem el segon volum, és fonamental per entendre els efectes de la IGM sobre la psicologia alemanya, la Revolució que va seguir-la i el col·lapse de Weimar.

2. Els camps abans dels camps. La Séptima cruz (RBA, Barcelona, 2011), d’Anna Seghers. Molt abans de les deportacions massives, el govern de Hitler va dur a terme depuracions selectives de comunistes i socialdemòcrates. En aquesta gran novel·la, una de les millors de l’època, Anna Seghers, comunista i jueva, relata la vida d’un presoner polític que aconsegueix fugir d’un camp de concentració l’any 1937.

3. Els autors del règim. Sessió dedicada als fonaments discursius del nacionalsocialisme, amb referències constants a El mito del siglo 20: una valoración de las luchas anímico-espirituales de las formas en nuestro tiempo, d’Alfred Rosenberg. Hi comentarem, també, fragments d’algunes obres literàries que van alimentar l’imaginari nazi, com Poble sens espai de Hans Grimm o A les ordres de la consciència de Hans Zöberlein. A falta de traduccions al català i al castellà, es facilitaran materials propis.

4. La shoà. Panoràmica de la literatura testimonial de l’holocaust, que anirà acompanyada d’una lectura comparada de La nit (Columna, Barcelona, 2008), d’Elie Wiesel; i de Si això és un home?, de Primo Levi —dins la Trilogia d’Auschwitz; publicada a Edicions 62 (Barcelona, 2005).

5. L’existència provisional dels exiliats. Quan l’any 1933 prohibeixen els seus llibres, Anna Seghers, afiliada al Partit Comunista, es veu obligada a marxar d’Alemanya. Confusions i canvis d’identitat, misterioses morts sobtades, suplicis burocràtics: comentant Trànsit (La Magrana, Barcelona, 2005), la novel·la on l’autora narra el periple de tants intel·lectuals que han de fugir del domini nazi, parlarem del tractament que la literatura alemanya fa de l’exili durant el III Reich.

6. La resistència interior. L’any 1940 Berlín celebra la capitulació francesa, però a la família Quangel se’ls mort el fill al front. Aquest fet, d’altra banda d’allò més habitual en moltes famílies, desencadena una presa de consciència d’un matrimoni ja poc convençut amb el Führer. És així com Hans Fallada, a Sol a Berlin (Edicions de 1984, Barcelona, 2011), narra com comencen a organitzar-se les primeres cèl·lules de la resistència. Partint de l’obra i el testimoni de l’autor, parlarem del lent despertar de la consciència en aquell clima de terror.

7. El crim mai digerit. A Roma, l’estiu de 1954, un jove compositor alemany estrena la seva primera gran obra. A la ciutat hi coincideixen el director d’orquestra (un jueu forçat a l’exili), el pare del jove compositor (President de Land en temps dels nazis i ara alcalde democràtic) i el tiet del compositor (antic SS). Tot surt a la llum: els retrets entre ells, la reescriptura del passat, la transmissió inconscient de la culpa. Mort a Roma (La Magrana, Barcelona, 2002), de Wolfang Koeppen, és l’última part de l’anomenada “Trilogia de la desfeta”, i ens permetrà preguntar-nos per l’anomenada “hora zero” de la literatura alemanya després de la guerra.

Bibliografia 

  • Bauman, Zygmund. Modernidad y holocausto, Sequitur, Madrid, 1997. Traducció d’Ana Mendoza. (referència al text).
  • Döblin, Alfred: El pueblo traicionado. Edhasa, Barcelona, 2012. Traducció de Carlos Fortea. (comentari del text).
  • Döblin, Alfred: Burgueses y soldados: noviembre de 1918. Edhasa, Barcelona, 2011. Traducció de Carlos Fortea. (referències al text).
  • Döblin, Alfred: El regreso de las tropas al frente: noviembre de 1918. Edhasa, Barcelona, 2013. Traducció de Carlos Fortea. (referències al text).
  • Dreymüller, Cecilia. Incisiones. Panorama crítico de la narrativa en lengua alemana des de 1945. Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2008 (referències al text).
  • Fallada, Hans. I ara què, homenet?. Edicions de 1984, Barcelona, 2009. Traducció de Ramon Montón. (referències al text).
  • Fallada, Hans. Sol a Berlín. Publicada a Edicions de 1984, Barcelona, 2011. Traducció de Ramon Montón. (comentari del text).
  • Fallada, Hans. En mi país desconocido: diario de la cárcel, 1944. Seix Barral, Barcelona, 2011. Traducció de Christian Martí-Menzel. (referències al text).
  • Gellatelli, Robert. La Alemania nazi entre la coacción y el consenso. Crítica, Barcelona, 2002. Traducció de Teófilo de Lozoya. (context general del curs).
  • Grimm, Hans. Volk ohne Raum. Lingen. 1932 (Es distribuiran i es comentaran fotocopies).
  • Haffner, Sebastian. Historia de un alemán. Barcelona, Destino, 2002. Traducció de Belén Santana. (context general del curs)
  • Koeppen, Wolfgang: Mort a Roma, La Magrana, Barcelona, 2002. Traducció de Pilar Estelrich. (comentari del text)
  • Koeppen, Wolfgang: Palomas en la hierba, RBA, Barcelona, 2003. Traducción de Carlos Fortea. (referències a l’obra).
  • Levi, Primo. Trilogia d’Auschwitz (Si això és un home; La treva; Els enfonsats i els salvats). Edicions 62, Barcelona, 2005. Traduccions de Francesc Miravitlles (comentari del text; referències dels textos).
  • Lukács, Georg: Nueva historia de la literatura alemana. Part II. Editorial La Pleyada, Buenos Aires, 1972 (referència al text)
  • Mèlich, Joan-Carles. La lliçó d’Auschwitz. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2001.
  • Remarque, Erich Maria. Sin novedad en el frente. Edhasa, Barcelona, 1994. Traducció de Judith Vilar (referències a l’obra).
  • Reich-Ranicki, Marcel: Die deutsche Literatur. 20 Romane und ihre Autoren. Insel Verlag, 2002. (referències a l’obra).
  • Roetzer, Hans Gerd; Siguán, Marisa: Historia de la literatura alemana. Volum II. Ariel, Barcelona, 1990 (context general del curs).
  • Rosenberg, Alfred. El mito del siglo 20: una valoración de las luchas anímico-espirituales de las formas en nuestro tiempo, Edicions Wottan, Barcelona, 1992, traducció d’Adalberto Encina i Walter del Prado. (referències al text).
  • Seghers, Anna: La séptima cruz, RBA, Barcelona, 2011. Traducció de Manuel Olasagasti. (comentari del text)
  • Seghers, Anna: Trànsit, La Magrana, Barcelona, 2005. Traducció de Joan Fontcuberta. (comentari del text).
  • Todorov, Tzvetan. Los abusos de la memoria. Paidos, Barcelona, 2000. Traducció de Miguel Salazar (referències al text).
  • Wieviorka, Annette: Auschwitz explicat a la meva filla. Editorial Pòrtic, Barcelona, 2000. Traducció de Carolina Badia. (referències al text).
  • Wiesel, Elie: La nit. Columna, Barcelona, 2008. Traducció de Joan Mateu. (lectura del text).
  • Zehl Romero, Christiane. Anna Seghers, Band I: 1900 – 1947, Aufbau Verlag, Berlin, 2000; Band II: 1947-1983, Aufbau Verlag, Berlin. (referències a l’obra)
  • Zöberlein, Hans. A les ordres de la consciència (Es distribuiran i es comentaran fotocopies).