TipusCurs presencial
Data4 oct., 2018 - 21 juny, 2019
HorariDijous, de 19:00h a 21:00h
(52 hores en 26 sessions)
Preu650€
Inscriu-te araReserva ara

Professors: Ángel del Río i Toritaka Tokumei

Participaran: David Roas, Ada Cruz, Raúl del Valle, Alfredo Guzmán i Sergi G. Oset.

El procés emancipador de la societat, principalment a partir de l’ús i desenvolupament de la raó il·lustrada, que havia de dur a la llibertat i igualtat individuals propi de la modernitat, ens cau ja molt lluny. En termes de Lyotard, el metarrelat del progrés s’esfondra enmig solucions finals, efectes alienants del capitalisme més turbo i, des de la Segona Guerra Mundial, ens trobem amb aquesta sensació de desencís que podem anomenar postmodernitat. La societat postindustrial es correlaciona amb una literatura entre els gèneres de la qual pren importància el fantàstic. El qüestionament de tota jerarquia il·lustrada pròpia de la postmodernitat, la hibridació de formes, la fragmentació i el pluralisme fan cabdal el gènere fantàstic com una forma de pensament a través de l’art, del llenguatge, que qüestiona els propis ciments d’allò que entenem per “realitat”, “veritat” o què és o no possible. La literatura fantàstica pretén descol·locar el lector, desconcertar-lo, crear-li des d’una mirada crítica i revulsiva fins a una no-mirada en un sacseig que ho faci trontollar tot. La incertesa i l’ambigüitat li són tan propis com als temps postmoderns de la nostra època. Així, l’amenaça de l’impossible, d’allò sobrenatural, dins d’un context real (per als ulls de qui llegeix), provoca la transgressió de les estructures i normes que ordenen i regulen el (seu) món.

En aquest seminari llegirem, pensarem i analitzarem diacrònicament i sincrònica, el gènere del fantàstic a través d’obres clau de la literatura i el cinema, des dels seus inicis fins l’ara mateix, comptant així amb la presència de diverses veus del gènere que escriuen en l’actualitat. I ho farem donant-hi una volta més de rosca i analitzant els diferents textos del cànon del fantàstic a partir de diverses perspectives i teories crítiques: des de la lectura clàssica, el romanticisme, les avantguardes, el marxisme, el postcolonialisme, el feminisme, els queer studies… i, en general, tot allò que ens permeti gaudir del fantàstic com a element essencial de l’art i la vida, avui.

Programa:

      1. Introducció al fantàstic: aproximació a la definició del gènere i els seus trets principals.

1.1. Cap a una teoria del fantàstic. La irrupció de l’impossible.
1.2. De Tzvetan Todorov a Rosaura Campra i David Roas.
1.3. Anàlisi d’una de les obres més característiques del principi de la tradició fantàstica: “La pota de mico” (1902) de W. W. Jacobs.

      1. Els inicis del fantàstic: la novel·la gòtica, el fantàstic alemany, francès i nordamericà.

2.1. La novel·la gòtica: El castell d’Otranto (1764), Manuscrit trobat a Saragossa (1804) i “La mort enamorada” (1836).
2.2. E. T. A. Hoffmann i “L’home de sorra” (1816).
2.3. Guy de Maupassant i “L’Horla” (1882).
2.4. Edgar Allan Poe, “La caiguda de la casa Usher” (1839) i “El gat negre” (1843).

      1. Bram Stoker: Dràcula (1897).

3.1. La codificació del vampir: partint des de “El vampir” (1819) de John Polidori i “Carmille” (1872) de Sheridan LeFanu, fins els mètodes utilitzats pel cinema per dissenyar la figura del no-mort en “Dràcula” (1931, Tod Browning) i Dràcula (1958, Terence Fisher).
3.2. La figura del vampir i la seva encarnació simbòlica: entre el temor i la fascinació (mort, sexe i tabú).
3.3. Noves vies per acudir a la figura del vampir: “Entrevista amb el vampir” (1976, Anne Rice), “Dràcula de Bram Stoker” (1992, Francis Ford-Coppola), Deixa’m entrar (2004, John Ajvide Lindqvist), “El balberito” (2004, Fernando Iwasaki), Crepuscle (2008, Stephanie Meyer).
3.4. Lectures contemporànies al voltant del vampir: Queer studies, marxisme, postcolonilisme, gènere i postmodernitat.

      1. Mary Shelley: Frankenstein, o el modern Prometeu (1818).

4.1. La creació de la criatura a la novel·la i la seva codificació posterior cap a versions cinematogràfiques des de l’Universal (“Frankenstein”, “La nòvia de Frankenstein”) fins als últims exponents (“Frankenstein de Mary Shelley”, 1994, Kenneth Brannagh).
4.2. La figura del monstre com a esclau/sollevat (examen des de l’òptica marxista), la seva relació amb el mite prometeic (“Ànimes de metall”, 1973, “Jurassic Park”, 1993, “Prometheus”, 2012…) i el concepte de creació monstruosa des de la perspectiva del feminisme.
4.3. La derivació de la criatura en la figura del zombi: La terra dels morts (2005), Miss Zombie (2013), Delicatessen (1991).
4.4. La deconstrucció de la criatura a partir dels moviments d’avantguarda fins a la postmodernitat: el ‘cadàver exquisit’ i “Màquina Prometeu”.

      1. H. P. Lovecraft i el fantàstic còsmic

5.1. La crida de Cthulhu (1928).
5.2. L’horror de Dunwich (1929).
5.3. Presència i influència de Lovecraft en la tradició fantàstica.
5.4. Noves vies per recuperar les figures i motius lovecraftians: des del cinema amb Possessió infernal (1984), el món del còmic en Hellboy i Providence, els videojocs com “Alone in the Dark” i el joc de rol “La crida de Cthulhu”.

      1. Franz Kafka, de la renovació del fantàstic cap al grotesc

6.1. Allò kafkià, als límits del fantàstic.
6.2. La transformació (1915).
6.3. El procés (1925).
6.4. El qüestionament de la realitat i la identitat a través de Kafka.

      1. Jorge Luis Borges

7.1. El fantàstic i el llenguatge: el transvasament del fantàstic des del món ficcional cap a la distorsió del llenguatge real (“Tlön, Uqbar, Orbis Tertius”).
7.2. El fantàstic oníric i els lligams amb el surrealisme (“Las ruinas circulares”).
7.3. Els límits de l’(in)finit (“El Aleph”, “La biblioteca de Babel”, “El libro de arena” i “El camino de senderos que se bifurcan”).
7.4. La tradició borgiana fantàstica: de Borges a Cortázar (“Carta a una señorita en París” i “Continuidad de los parques”).

      1. A les fronteres del fantàstic

8.1. El funcionament del realisme màgic: Pedro Páramo (1955) i “Un señor muy viejo con unas alas enormes” (1955).
8.2. La diferència amb el meravellós i la seva relació amb “la èpica fantàstica” editorial: El senyor dels Anells (1955), la sèrie Dragonlance (1984), L’elf fosc (1990)…
8.3. La ciència ficció: La invención de Morel (1940), Solaris (1961), “The Man from Earth” (2007) i “Ex Machina” (2014).
8.4. El debat territorial: el cas de Harry Potter.

      1. L’articulació del fantàstic en altres tradicions literàries

9.1. La tradició asiàtica: el cas de Japó, la relació de la dona amb el fantàstic.
9.2. La tradició escandinava i les “filles del fred”.
9.3. La tradició indígena, des d’Àfrica fins a Nordamèrica.

      1. El fantàstic en la postmodernitat

10.1. La bíblia de la postmodernitat: The Simpsons.
10.2. L’obra de Cristina Fernández Cubas.
10.3. Ajuar funerario (2004) de Fernando Iwasaki.
10.4. Altres veus actuals del fantàstic: David Roas, Sergi G. Oset, Félix J. Palma, Raúl del Valle…
10.5. El fantàstic des de la creació literària: tècniques i mecanismes en exercicis d’escriptura creativa.

Lectures principals
Bram Stoker, Abraham (1993): Drácula. Madrid, Editorial Cátedra.
Shelley, Mary (1996): Frankenstein o el moderno Prometeo. Madrid, Editorial Cátedra.
Lovecraft, H.P. (1994): El horror en la literatura. Madrid, Alianza.
Kafka, Franz. (2013): La transformación. Madrid, Editorial Cátedra.
Kafka, Franz. (2006): El proceso. Madrid, Editorial Cátedra.
Borges, J. L. (2013): Cuentos completos. Madrid, Debolsillo.

Bibliografia complementària
Baudrillard, Jean (1978): Cultura y simulacro. Barcelona, Kairós.
Berciano, M. (2002): “Posmodernidad: el estado de la cuestión”, en: Diálogo filosófico 52. Recurs on line: http://www.ciudadredonda.org/admin/upload/files/1cr_t_adjuntos_45.pdf
Bozzetto, Roger (2001): Le Fantastique dans tous ses états. Aix-en-Provence, Publications de l’Université de Provence.
Campra, Rosalba. «Los silencios del texto en la literatura fantástica», en: Morillas Ventura, Enriqueta (1991): El relato fantástico en España e Hispanoamérica. Madrid, Sociedad Estatal Quinto Centenario.
-Campra, Rosalba (2008): Territorios de la ficción: lo fantástico. Sevilla, Renacimiento.
Calleja, Seve (2005): Desdichados monstruos; La imagen deformante y grotesca de «el otro». Madrid, Ediciones de la Torre.
Carroll, Noël (2005): Filosofía del terror, o, paradojas del corazón. Madrid, A. Machado Libros.
Casas, Ana (2012): Las mil caras del monstruo; edició i pròleg d’Ana Casas. Barcelona, Bracket Cultura.
Ceserani, Remo (1999): Lo fantástico. Madrid, Visor.
Cohen, Jeffrey Jerome (1996): Monster Theory. Minneapolis, Unniversity of Minnesota Press.
Cortés, José Miguel G. (1997): Orden y Caos: un estudio cultural sobre lo monstruoso en las bellas artes. Barcelona, Anagrama.
Del Teso, Begoña (2008): «El vampiro representa todos nuestros miedos, nuestros deseos y pasiones», en Diario Vasco. 2008, Disponible on line:
http://www.diariovasco.com/20080106/local/san-sebastian/vampiro-representa-todos-nuestros-200801061237.html
Del Valle, Raúl (2010): «La familia y uno más», en: Casas, Ana (2012): Las mil caras del monstruo; edició i pròleg d’Ana Casas. Barcelona, Bracket Cultura.
Díaz Maroto, Carlos (2004): Los hombres lobo en el cine. Madrid, Ediciones Jaguar.
Diéguez, Antonio (2006): “La ciencia desde una perspectiva posmoderna: Entre la legitimidad política y la validez epistemológica”, publicat en: Actas de las II Jornadas de filosofía: Filosofía y política. Málaga, recurso online:
http://webpersonal.uma.es/~DIEGUEZ/hipervpdf/CIENCIAPOSTMODERNA.pdf
Eagleton, Terry (1997): Las ilusiones del posmodernismo. Barcelona, Editorial Paidós.
Eflin, Jackson (2014): “Incursion into Wendigo Territory”. Ball State University, Digital Literature Review.
erdal Jordan, Mary (1998): La narrativa fantástica. Evolución del género y su relación con las concepciones del lenguaje. Madrid: Vervuert Iberoamericana.
Ferreras, David F. (1995): Lo fantástico en la literatura y el cine; De Edgar A. Poe a Freddy Krueger. Madrid, Vosa.
Fokkema, Douwe W. (1984): Literary, history, modernism, and postmodernism. Amsterdam, Philadelphia, John Benjamin Publishing Company.
Foster, Hal (1985): La Posmodernidad. Selecció i pròleg de Hal Foster. Barcelona, Editorial Kairós.
Foucault, Michel (2001): Los anormales. Madrid, Akal.
Fuentes, Víctor (1992): «De la vanguardia a la posmodernidad: Hitos configuradores en la literatura en español», en: AIH ActasXI (1992), Centro Virtual Cervantes. Recurs virtual, disponible en: http://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/11/aih_11_4_015.pdf
Gómez Navarro, Juan José (2006): “La paradoja del gato de Schrödinger”. Recurs web: http://docplayer.es/12318290-La-paradoja-del-gato-de-schrodinger.html
Gubern, Román (1979): Las raíces del miedo: antología del cine de terror. Barcelona, Editorial Tusquets.
Hahn, Oscar. «Trayectoria del cuento fantástico Hispanoamericano», en: Risco, Antón/ Soldevilla, Ignacio/ López-Casanova, Arcadio (1998): El relato fantástico: Historia y sistema. Salamanca, Colegio de España.
Hibbard, Chris (2008): “The Many Faces of the Wendigo”, en: The Kitchen Sink. [https://chrishibbard.wordpress.com/2008/10/31/the-many-faces-of-the-wendigo/]
Hutcheon, Linda (1988): A Poetics of postmodernism: history, theory, fiction. Londres, Routledge.
-Hutcheon, Linda (2006): «The Politics of Postmodern Parody», en: Heinrich F. Plett (ed.), Intertextuality, Berlín- Nueva York, Walter de Gruyter, 1991, pp. 225-236, en: Criterios, la Habana, pp. 187-203.
Iwasaki, Fernando (2004): Ajuar Funerario. Madrid, Páginas de Espuma.
Jackson, Rosemary (1981): Fantasy: The literature of subversion. Nueva York, New Accents.
Johnston, Basil (1995): The Manitous: The Supernatural World of the Ojibwe. Nueva York, HarperCollins.
Kagarlitski, Yuli (1977): ¿Qué es la ciencia ficción? Madrid, Guadarrama.
Kristeva, Julia (1988): Los poderes de la perversión. Argentina, Siglo Veintiuno Editores.
Lazo, Norma (2004): El horror en el cine y en la literatura. Barcelona, Ediciones Paidós.
LeGarde, Linda (2009): “Windigo presence in selected contemporany Ojibwe prose and poetry”, en: Indigenous voices Indigenous symbols. Sámi University College, WINHEC (World Indigenous Nations Higher Education Consortium).
Lenne, Gérard (1974): El cine «fantástico» y sus mitologías. Barcelona, Editorial Anagram.
Lovecraft, H.P. (1994): El horror en la literatura. Madrid, Alianza.
Lyotard, Jean-François (1984): La condición posmoderna: Informe sobre el saber. Madrid, Cátedra.
Martín, Dolorès y Pichel, Beatriz (2007): “Víctor contra Frankenstein: una visión de lo monstruoso”, en: Bajo Palabra: revista de filosofía, Volumen II. Recurso Online: http://docplayer.es/33164321-Victor-contra-frankenstein-una-vision-de-lo-monstruoso-martin-moruno-dolores-pichel-perez-beatriz.html
Morillas Ventura, Enriqueta (1991): El relato fantástico en España e Hispanoamérica. Madrid, Sociedad Estatal Quinto Centenario.
Moyano, Manuel (2003): El oro celeste. Zaragoza, Xordica.
Muñoz Rengel, Juan Jacinto (2009): Perturbaciones: Antología del relato fantástico español actual; edició i pròleg de Juan Jacinto Muñoz Rengel. Madrid, Editorial Salto de Página.
Nieto, Omar (2015): Teoría general de lo fantástico: del fantástico clásico al posmoderno. México, Universidad Autónoma de la Ciudad de México.
Novell, Noemí (2008): Literatura y Ciencia Ficción. Universidad Autónoma de Barcelona, Programa de Doctorat en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, Barcelona. Tesi Doctoral.
Olgoso, Ángel (2008): Los demonios del lugar. Córdoba, Editorial Almuzara.
Palma, Félix J. (2004): Los arácnidos. Sevilla, Algaida.
-Pedraza, Pilar (2006): Arcano trece. Barcelona, Valdemar.
Roas, David (2001): Teorías de lo fantástico. Barcelona, Arco/Libros S.L.
-Roas, David (2006): De la maravilla al horror: Los inicios de lo fantástico en la cultura española (1750-1860). Vilagarcía de Arousa, Mirabel.
-Roas, David (2007): Horrores cotidianos. Palencia, Menos Cuarto.
-Roas, David (2010): Distorsiones. Madrid, Páginas de Espuma.
-Roas, David (2011a): Tras los límites de lo real; una definición de lo fantástico. Madrid, Páginas de Espuma.
-Roas, David y García, Patricia (2013). Visiones de lo fantástico: aproximaciones teóricas. Benalmádena (Málaga), Ediciones de Aquí.
-Roas, David y Casas, Ana (2016): Voces de lo fantástico en la narrativa española contemporánea. Benalmádena (Málaga), E.D.A. Libros.
Shelley, Mary (1996): Frankenstein o el moderno Prometeo. Madrid, Editorial Cátedra.
Siruela, Jacobo (1992): Vampiros. Edició i pròleg de Jacobo Siruela. Madrid, Ediciones Siruela.
Solé, Jordi (1995): Les paraules del futur: llengües i comunicació en la ciència ficció. Valencia, Eliseu Clement.
Stein, Gerard (1972); “Dracula ou la circulation du “sans”, en Littérature. Volumen 8, Número 4. Recurs web: http://www.persee.fr/doc/litt_0047-4800_1972_num_8_4_1059
Todorov, Tzvetan (1994): Introducción a la literatura fantástica. México, Ediciones Coyoacán.
Vattimo, Gianni (1986): El fin de la modernidad: nihilismo y hermenéutica en la cultura posmoderna. Barcelona, Gedisa.
-Vattimo, Gianni (1994): En torno a la posmodernidad. Barcelona, Anthropos.
Vax, Louise (1973): Arte y literatura fantásticas. Buenos Aires, Eudeba.
Zeroui, Zidane (2000): Modernidad y posmodernidad: la crisis de los paradigmas y valores. México, Editorial Limusa.
Zweig, Connie y Abrams, Jeremiah (1993): Encuentro con la sombra: el poder del lado oculto de la naturaleza humana, Barcelona, Kairós.