TipusCurs presencial
Data4 abr., 2019 - 16 maig, 2019
HorariDijous, de 18.30h a 20.30h
(12 hores en 6 sessions)
Preu145€
Inscriu-te araReserva ara

«Ho vas intentar. Vas fracassar. Tant és. Torna a provar-ho. Fracassa novament. Fracassa millor». Amb aquest plec de consignes extretes de l’obra de Samuel Beckett Worstward Ho (traduïda al castellà com a Rumbo a peor) establim les coordenades fonamentals d’aquest curs, que vol oferir una aproximació al potencial disruptiu de l’humor en la literatura, defugint les perspectives canòniques que el desdibuixen en el context de la comicitat o la sàtira.  El que es pretén és, doncs, recòrrer i comprendre una història heterodoxa i subversiva del pathoshumorístic a la literatura contemporànea, en què prenen protagonisme els mecanismes que esperonen i movilitzen el fracàs, la disfuncionalitat i l’obcecació malaltissa en tant que perseverants exercicis de deserció respecte allò «que cal esperar» de la narració i del subjecte.

            És en aquest sentit que considerem que a l’obra d’autors com Kafka, Beckett, Gombrowicz o Flann O’Brien, a la maquinària anti-artística de dadà i fins a una certa fenomenologia cinematogràfica (de Buster Keaton i l’slapstick a l’horror autòmat dels zombies) l’humor esdevé una línia de fuga que planteja micropolítiques subversives, el potencial de les quals resideix en malmetre tota expectativa de reeiximent.

El seminari vol proporcionar un marc teòric introductori en què s’afavoreixi una comprensió cabal del que podem anomenar comicitat, basat en la distinció entre els conceptes d’ironia i d’humor i partint d’una determinada constel·lació de tradicions filosòfiques, literàries i també psicopatològiques (Plató, Bergson, Deleuze, Sade, Sacher-Masoch, Lewis Carroll, L. M. Panero…). També explorarem els (sovint insospitats) vessants humorístics d’una sèrie d’autors, obres i tendències literàries contemporànies, oferint així elements per a enriquir la seva lectura més enllà de les interpretacions canòniques.Arran d’aquesta exploració, també situarem les obres presentades en contextos culturals que dialoguen críticament amb la tradició i promouen vies subversives i desertores respecte els encotillaments, no només estètics, als que el cànon sotmet el fet i l’experiència literàries. Finalment, plantejarem les ressonàncies que l’emfocament vers l’humor prèviament proposat pot generar en d’altres manifestacions de l’experiència subversiva, especialment aquelles que, arrelades a les problemàtiques pròpies de la societat industrial capitalista (i de les relacions entre individu i tecnologia) qüestionen les nocions de rendiment, productivitat i utilitat.

PROGRAMA

             El curs planteja, com es pot veure a continuació, una estructura de continguts distribuïda en tres eixos:

1. Un primer eix de caràcter introductori i teòric amb què es volen assentar les bases per a la definició i comprensió dels conceptes d’ironia i d’humor. La distinció entre aquests dos conceptes, lluny de ser una mera trifulca terminològica o una fil·ligrana estilística, amaga una dialèctica d’abast molt més ampli que recorre alguns aspectes fonamentals de la nostra tradició cultural.

            1.1) Així, partint del seu origen etimològic grec, descobrim que la ironia descriu una actitud d’observació basada en l’ocultació i l’encobriment. I aquest encobriment és el que basteix històricament la forma en com el subjecte que es pretén virtuós afronta, «llegeix» els equívocs i derrotes al·lienes. De l’encontre superb amb aquest fracàs de l’altre en sorgeix una comicitat arrogant, escarnidora, que se situa per damunt del seu objecte/víctima. El seu riure esclafeix en la distància que evidencia respecte les actituds disfuncionals de què és testimoni.

            1.2) Per contra, l’humor se situa netament al que podríem anomenar el «bàndol dels vençuts i desnonats». Treballa, no des de la superioritat moral i estètica del subjecte observador, sinó des del subsòl esgarriat del propi fracàs, recreant-se (de vegades impúdicament) en els seus intrincats i sovint absurds processos i promovent, en darrera instància, una brumosa i desconcertant complicitat. Seguint el que assenyala Leopoldo Maria Panero en la seva molt deleuziana interpretació de l’humor a l’obra de Lewis Carroll, podríem dir que la ironia opera des del sadismei que l’humor és, en canvi, essencialment massoquista. Una referma la idea sobirana de subjecte des d’una transgressióaristocratitzant i judicatòria. L’altre esborrona aquest individualisme i promou, des de la subversió, una subjectivitat porosa i netament empàtica.

2. L’exploració de casos literaris específics en què el desplegament d’aquest sentit de l’humor ens porta a re-descobir alguns autors i obresque, si bé ostenten una inqüestionable posició a la tradició canònica (o potser precisament per haver estat inserits en aquest cànon), ofereixen la possibilitat de ser llegits des d’una altra perspectiva. Com a literatures en què l’humor tal i com el plantegem hi té un paper no només destacat, sinó a voltes fins i tot nuclear.

            2.1) Kafka:

  • · perseverança i desorientació: castells, laberints, burocràcia
  • fàbules amorals i esdevenirs-animals
  • la «Síndrome Odradek»: andròmines i solteria

            2.2) dadà:

  •   ·negació de l’art i subversió desastrada
  • Duchamp, Tinguely i l’imaginari de les màquines cèlibes
  • antipoesia

            2.3) Beckett:

  •   ·fracassar millor, esgotar el possible
  • els engranatges de la obcecació disfuncional
  • imatge, llengua esvaïda i literatura infra-lleu

            2.4) Gombrowicz:

  • ·fenomenologia de l’esperit (adolescent)
  • futilitats detectivesques
  • contra els mestretites

            2.5) Flann O’Brien:

  • ·bicicletes simbiòtiques
  • l’astrofísica de la saltxitxa
  • glòria i misèria de la patata

3) Com a correlat transversal d’aquest recorregut, es proposa traslladar els assoliments d’aquest humor literari a d’altres terrenys (no només artístics)en què el potencial subversiu de l’ofuscació, l’error o el disbarat es mostra igualment prol·lífic:

            slapstick, autòmats i zombies: màquines cinematogràfiques esgarriades

            -humor i sabotatge: política i comicitat hackera les disrupcions del sistema

Bibliografia

  • Beckett, S: Esperando a Godot, Barcelona, Tusquets
  • Molloy, Madrid, Alianza
  • Pavesas, Barcelona, Tusquets
  • Bergson, H: La risa; ensayo sobre la significación de lo cómico, Madrid, Alianza
  • Deleuze, G: Lógica del sentido, Barcelona, Paidós
  • Gombrowicz, W: Cosmos, Barcelona, Seix Barral
  • Ferdydurke, Barcelona, Quaderns Crema
  • Bakakaï, Barcelona, Tusquets
  • Hausmann, R: Correo dadá, Madrid, Acuarela & Machado
  • Kafka, F: La muralla china, Madrid, Alianza
  • La condena, Madrid, Alianza
  • La metamorfosis, Madrid, Alianza
  • O’Brien, F: Crónicas de Dalkey, Madrid, Nórdica
  • El tercer policía, Madrid, Nórdica
  • El cultivo de la patata en Irlanda, Madrid, Nórdica.
  • Panero, L.M: pròleg a Matemàtica Demente(Lewis Carroll), Barcelona, Tusquets
  • Tzara, T: Siete manifiestos dadá, Barcelona, Tusquets