TipusCurs presencial
Data6 abr., 2018 - 1 juny, 2018
HorariDivendres, de 19:00 a 21:00
(16h en 8 sessions)
Preu195€
Inscriu-te araReserva ara

Every age embraces the vampire it needs. –

Nina Auerbach.

El monstre té un paper fonamental en la cultura de l’ésser humà. El monstre, en totes les seves formes, les seves cares, és una necessitat a la que recorrem constantment, atès funcionen com a custodi, com a eina que permet una focalització per mirar d’entendre, més aviat d’enfrontar-se, les preocupacions humanes. Va servir com a projecció de les pors primigènies representant l’enemic invasor i les forces naturals. També de les pors de l’època clàssica en els seus relats mitològics per advertir del poder dels déus (figures reguladores de la mala praxi de l’ésser humà i les seves conseqüències), per servir de guardians fronterers al llindar del conegut i el desconegut, de la raó i de la màgia. Fins als temps moderns representant des d’epidèmies globals, crisis econòmiques, socials o fins i tot tecnològiques. Al llarg de la història del món, doncs, el monstre ha estat i és una via per expressar allò que afecta i preocupa la humanitat. Fonamental per posicionar-nos respecte el món en un intent d’entendre’l i entendre’ns a nosaltres mateixos.

En aquest primer seminari farem un recorregut diacrònic aturant-nos en una sèrie de monstres que han esdevingut clau a la tradició literària sota diferents formes per analitzar i participar de l’articulació que ha anat prenent fins avui.

Programa

  1. Introducció a la figura del monstre. Concepte i formes que ha adoptat el montruós des dels seus inicis fins a l’actualitat. Veurem una panoràmica de les diferents cares que ha tingut històricament i que han mutat fins a naturalitzar-se, esgotar-se o potenciar-se.
  2. El vampir. Des de Dràcula, el vampir de Bram Stoker, com a portador d’una de les cares més importants en la història del monstre fins a l’evolució de la figura del vampir en la tradició literària i artística, amb especial atenció al cinema, des dels seus inicis del fantàstic clàssic fins a la seva articulació a la postmodernitat.
  3. La criatura. En el dos-cents aniversari de la publicació de l’obra de Mary Shelley, veurem el rostre de la criatura artificial més rellevant que neix en la frontera del fantàstic i la ciència ficció. Després de l’anàlisi de “Frankenstein” passarem al recorregut de la tradició en les criatures artificials, des dels primers autòmates als darrers androides, ciborgs i altres formes.
  4. El revenant. La figura d’aquell qui torna després de la mort a la tradició literària occidental, sigui en forma d’esperit o de zombi, ha estat present com a eina per pensar què hi ha després de la vida, què és la mort i, per tant, què és la vida i quin valor li donem. Atenent a la importància antropològica d’aquesta figura, també farem una exploració a tradicions no occidentals per veure com s’ha pensat aquest monstre en altres cultures o societats, especialment la japonesa amb la seva important crítica feminista.

Lectures principals

  • Stoker, Abraham (1993). Drácula. Madrid, Cátedra.
  • Ajvide Lindqvist, John (2009). Déjame entrar. Madrid, Espasa.
  • Shelley, Mary (1996). Frankenstein o el moderno Prometeo. Madrid, Cátedra.
  • Asimov, Isaac (2009). Yo, robot. Barcelona, Edhasa.
  • Potocki, Jan (2009). Manuscrito encontrado en Zaragoza. Barcelona, Acantilado.
  • Hearn, Lafcadio (2007). Kwaidan: cuentos fantásticos del Japón. Madrid, Alianza.

A banda, es proveïrà d’un dossier a principi de curs i/o diverses fotocòpies a cada sessió, així com fragments d’obres audiovisuals.

Bibliografia complementària

AUERBACH, Nina (1997): Our Vampires, Ourselves. Chicago, University of Chicago Press.
BARTHES, Roland (1997): Mitologías. Madrid, Siglo XXI de España.
BOIA, Lucien (1997): Entre el ángel y la bestia: el mito del hombre diferente desde la Antigüedad hasta nuestros días. Barcelona, Editorial Andrés Bello.
BOZZETTO, Roger (2001): Le Fantastique dans tous ses états. Aix-en-Provence, Publications de l’Université de Provence.
CALLEJA, Seve (2005): Desdichados monstruos; La imagen deformante y grotesca de «el otro». Madrid, Ediciones de la Torre.
CARROLL, Noël (2005): Filosofía del terror, o, paradojas del corazón. Madrid, A. Machado Libros.
CASAS, Ana (2012): Las mil caras del monstruo; edición y prólogo de Ana Casas. Barcelona, Bracket Cultura.
COHEN, Jeffrey Jerome (1996): Monster Theory. Minneapolis, Unniversity of Minnesota Press.
CORTÉS, José Miguel G. (1997): Orden y Caos: un estudio cultural sobre lo monstruoso en las bellas artes. Barcelona, Anagrama.
ECO, Umberto (2012): Construir al enemigo y otros escritos. Barcelona, Editorial Lumen.
FOUCAULT, Michel (2001): Los anormales. Madrid, Akal.
FREUD, Sigmund (1972): La interpretación de los sueños, Madrid. Obras Completas, Biblioteca Nueva. Tomo II.
FREUD, Sigmund (1992): «Lo ominoso», en: Obras Completas. Volumen 21. Madrid, Amorrortu Editores.
GILMORE, David D. (2003): Monsters: Evil Beings, Mythical Beasts, and all manner of imaginary terrors. Philadelphia, University of Pennsylvania Press.
HERRA, Rafael Ángel (1999): Lo Monstruoso y lo Bello. San José, Costa Rica, Editorial de la Universidad de Costa Rica.
KAPPLER, Claude (1980): Monstres, démons et merveilles a la fin du Moyen Age. París, Payot.
KRISTEVA, Julia (1988): Los poderes de la perversión. Argentina, Siglo Veintiuno Editores.
LOVECRAFT, H.P. (1994): El horror en la literatura. Madrid, Alianza.
MARTÍN, Sara (2002): Monstruos al final del milenio. Madrid, Alberto Santos.
PEDRAZA, Pilar (1991): La bella, enigma y pesadilla. Barcelona, Tusquets.
ROAS, David (2001): Teorías de lo fantástico. Barcelona, Arco/Libros S.L.
ROAS, David (2011): Tras los límites de lo real; una definición de lo fantástico. Madrid, Páginas de Espuma.
ROAS, David (2012): “Mutaciones posmodernas: del vampiro depredador a la naturalización del monstruo”, en el monográfico “Literatura Fantástica: Vertentes Teóricas e Ficcionais do Insólito”, Revista Letras & Letras (Revista do Instituto de Letras e Linguística da Universidade Federal de Uberlândia) Brasil, número 28, volumen 2, julio-diciembre 2012, pp. 441-455.
ROAS, David (2017): “El monstruo fantástico posmoderno: entre la anomalía y la domesticación”. Revista Literatura.
SKAL, David J. (2008): Monster Show: Una historia cultural del horror. Madrid, Valdemar Intempestivos.
TODOROV, Tzvetan (1994): Introducción a la literatura fantástica. México, Ediciones Coyoacán.
TRÍAS, Eugenio (1982): Lo bello y lo siniestro. Barcelona, Seix Barral.