ESCOLA DE LITERATURA

19 juny 2016

Primer Bloomsday. Presentem l’Escola

aleix_bloomsday_003

Va passar, realment? De veritat que es va reunir tanta gent a llegir l’Ulysses i a parlar de la Bloom? Hem anat preguntant i tothom ens diu que sí, que la Calders estava a rebentar, que vam parlar una mica de l’Escola, i del que volem que sigui, racional i apassionada, especialitzada i interdisciplinar, clàssica i contemporània. La Lana va parlar de com entenem els tallers d’escriptura i de què creiem que se li pot oferir a un escriptor: no un programa de dotze passos sinó un entorn on nodrir la seva bogeria, no una incubadora de pollastres del KFC sinó una festa de la diversitat. Perquè el que volem és que d’una dotzena d’ous en surtin grius i gallines i quimeres. Per això, com va explicar la Inés, cal canviar una mica la manera com treballem i sortir d’una certa passivitat induïda, cosa que és al darrere de la nostra aposta pel format seminari. Deixar de limitar-nos a transmetre coneixement (que també) per passar a produir-ne.

També ens diuen que, després, en Pons Alorda va alçar una muntanya verbal al mig de la llibreria de la que van baixar boniques profecies irreverents, que l’Anna Ballbona va parlar-nos de ronyonets i de locions, que en Max Besora va demostrar que Joyce és jazz, que l’Elisenda Roca va fer una Gerty d’antologia i que impertintin tintintin i que Aidolores, i que la Míriam ‘Molly’ Cano va aconseguir que tots acabéssim dient Sí.

L’Escola comença i ho fa acompanyada d’una gent enorme, talentosíssima i amb unes ganes incontenibles d’ajudar-nos a nodrir bogeries. Les nostres i les vostres. No podem estar més feliços.

Entre una cosa i l’altra, l’Elisenda en va proposar una, de bogeria meravellosa: l’any que ve, enlloc d’una tarda, dediquem-hi tot el dia i llegim l’Ulysses sencer.

Considereu-vos-hi convocats.

bloom_jdv_046